Per la defensa dels drets humans units

Estem vivint a nivell mundial un retrocés a l’espectre dels drets humans i de les forces de l’esquerra real que sempre els va defensar. La destrucció de drets laborals i civils és a dir dels drets humans és una realitat que podem constatar dia a dia; (des dels ICE dels USA a la llei mordassa de l’estat espanyol, des de les 12 hores de jornada laboral Argentina, del genocidi en directe i consentit per la UE de milers de palestins a la mort de milers de emigrants en viatge a la UE). Això va lligat a que l’extrema dreta per desgracia ha anat guanyant terreny arreu del món i, de manera especialment sorprenent, als països occidentals. L’estat espanyol, com era previsible pel seu context històric de falta de memòria històrica i no-ruptura i no-condemna per diferents partits polítics del règim franquista, n’ha estat un dels damnificats. Però també ho ha estat de manera específica els Països Catalans: amb el País Valencià i les Illes Balears de manera accentuada. Cap territori n’ha sortit il·lès, ni tan sols el País Basc i Catalunya, tot i que durant un temps alguns ens havíem arribat a creure que n’érem l’excepció. Venen temps difícils per a la defensa dels drets humans. Pensem que amb totes les dificultats, cal defensar allò conquerit. Per descomptat que els drets que tots donem per asseguts, fins i tot per molls joves que de manera irreflexiva s’inclinen per l’extrema dreta, estan en perill. Només cal fer una ullada al panorama internacional. Si volem mantenir i millorar les conquestes socials i laborals que tant van costar guanyar i no volem un món parasitat per una minoria i ultraliberal en què només tinguin salut, habitatge i estudis els qui els puguin pagar, comencem per treballar la unitat social i política de tots els moviments socials que creiem en els drets i la dignitat de totes les persones. És difícil però no impossible i estem a temps. Tal com estan els temps ens va, ni més ni menys, que el futur. Així les coses jo em pregunto... Què estem fent malament? doncs, entre altres coses, no anar units una cosa que traduït en vots produeix desafecció. I com no se didàctics i explicar que els drets socials son de tots i no van ser regalats fer defensa en contra de les privatitzacions de lo públic. Per combatre els discursos d’odi, cal recórrer a la recerca rigorosa: desmuntar mites sobre la «neutralitat» i l’equidistància» que aixopluguen l’extrema dreta, i aportar dades i testimonis que configuren la memòria democràtica. La universitat , les escoles i els mitjans de comunicació tenen la responsabilitat de trencar amb la pseudohistòria que banalitza els crims franquisme. Els estudis històrics, les dades sobre fosses comunes i el testimoni de les famílies memorialistes són fonamentals per enfortir una memòria democràtica i popular. Tanquem files units, no només electoralment, sinó en tots els àmbits, carrers inclosos.