Opinió | TRIBUNA
La dignitat com a vacuna
Ja sé que el cervell no està dissenyat per a la felicitat, sinó per a la supervivència. Però no crec que això serveixi de coartada per justificar els que s’entossudeixen a amargar-nos la vida. D’una banda, tenim les modernes plagues d’Egipte que sabotegen la vida quotidiana de milers de persones; poden ser les llistes d’espera a la sanitat, la merda que s’escampa per internet o, sens dubte, el nefast funcionament de Rodalies que, per cert, donat el temps que fa que dura, hauria de servir de mordassa a tants exegetes dels suposats privilegis catalans. I, d’altra banda, la política continua acumulant moments en què la dosi de verí ja resulta insuportable; per exemple, la compareixença de Feijóo en la comissió parlamentària de la dana, un d’aquells dies per pintar de vermell al calendari de l’embafament. S’ha de tenir molta sang freda o molt mala baba per, després d’un any sostenint l’impresentable de Mazón, escampar merda en totes direccions i aprofitant, a més, la tragèdia d’Adamuz. Descarrilament contra riuades. Espanya no és país per a autocrítics; ni per a subtileses.
Per sort, no tot resulta tan depriment i aquests dies ens ha regalat una enorme lliçó de dignitat algú que ja no està entre nosaltres. El periodista Carlos Hernández, compromès des de feia anys a donar veu a víctimes del franquisme i el nazisme, va escriure una carta per ser publicada després de la seva mort, dirigida als lectors d’ElDiario.es. «Aquestes víctimes -deia- no van deixar de repetir que el feixisme no havia mort, que continuava amagat esperant el moment per ressorgir». El seu missatge pòstum, ple de crides a defensar la democràcia i de paraules d’amor a l’ofici de periodista, va ser publicat fins i tot a les pàgines de The Guardian. «He sigut una persona molt afortunada -concloïa- i el no-res que tinc al davant és el que, paradoxalment, dona sentit a la nostra existència». No es pot sentir més orgull per un company, que va donar tot el sentit a aquesta frase: «Per ser bon periodista és imprescindible ser una bona persona».
- El dia que Pasqual Maragall va fer 8.000 quilòmetres per reconèixer un bagenc
- Mor una persona en un accident laboral a Sant Fruitós de Bages
- La protectora de Manresa difon un vídeo per denunciar una dona que va abandonar un gos a les seves instal·lacions
- Alguns clients se senten orgullosos que sigui una dona, però d'altres en desconfien
- Els Mossos d'Esquadra investigaran la persona que va abandonar un gos a la protectora de Manresa
- Intenten esquivar un control a la C-16, a Castellbell, amb més de tres tones de cable de coure al camió i acaben detinguts per furt
- La loteria del carrer Guimerà de Manresa dona un premi de La Primitiva de més d'un milió i mig d'euros
- Una família històrica de Cerdanya dona a l'Arxiu pergamins del segle XIV trobats a les golfes
