Un gaudí per a la inclusió

La nit de lliurament de premis de la darrera edició del CLAM, rebia amb una gran ovació als cinemes Bages Centre a l’actor, monologuista, optimista i incansable defensor dels drets de les persones amb diversitat funcional, Marc Buxaderas. El Marc, un dels actors de la producció, va recollir el Premi del Jurat al millor curtmetratge per «De sucre», una petita meravella cinematogràfica amb guió i direcció de la Claudia Cedó, dramaturga i anima d’aquest projecte únic per a la inclusió mitjançant les arts escèniques, que és diu Escenaris Especials.

Fa just una setmana, malgrat no haver tingut l’alegria de veure premiat l’admirable treball d’en Jan Monter a Estrany riu, la Claudia i el seu equip eren a l’escenari del Gran Teatre del Liceu per rebre el Gaudí al millor curt; va succeir en una gala insípida i mecànica, plena de discursos barrocs desapassionats i equidistants, amb zero compromís amb els problemes actuals de la Catalunya real; enmig de la nota polèmica de la Presidenta de la Acadèmia rebent el màxim guardo de la seva acadèmia, fent qüestionar si la màxima autoritat d’un premi també en pot ser la seva benefactora. El Gaudí a «De sucre», la lluita d’una noia amb discapacitat intel·lectual pel dret a decidir sobre el seu propi cos i el desig de ser mare, va ser el moment més brillant; sense necessitat de parlaments mediàtics prefabricats, donant visibilitat al talent de les persones que mereixen ser reconegudes per les seves habilitats i no per les seves discapacitats.

Al llarg de la historia del cinema hem vist a les grans figures de la pantalla interpretant personatges amb diversitat funcional, com a mostra de compromís social; un Tom Hanks amb discapacitat intel·lectual a Forrest Gump, el paper autista de Dustin Hoffman a Rain man, o l’actor amb més Oscars, en Daniel Day-Lewis, fent el rol d’una persona amb paràlisis cerebral a My left foot; però sortosament hem pogut veure que no calia, ho va deixar clar en Javier Fesser quan va incorporar deu actors i actrius amb discapacitat a la pel·lícula Campeones.

Malgrat la força pena i poca gloria, presents en la majoria d’aquestes gales de lliurament de premis, el miracle del cinema com a eina per conscienciar, reivindicar i emocionar, és fa més present que mai en moments com aquests; en aquest cas reconeixent la diversitat i premiant el missatge de que tots som persones, iguals i al mateix temps extraordinàriament diferents. El magnífic treball que s’ha fet a «De sucre» té una nova oportunitat de tornar a brillar, reivindicant el talent de la discapacitat a la gran pantalla, d’aquí a tres setmanes als Premis Goya, altre vegada com a candidat a millor curtmetratge. Una nova oportunitat del món dels somnis i les ficcions, per reconèixer realitats.