La fira de l’audiovisual

La setmana passada ha tingut lloc l’Integrated Systems Europe (ISE 2026), la principal trobada del sector audiovisual i de sistemes integrats del món, que ha acollit més de 92.000 assistents i 1.700 expositors en la cinquena edició. La presentació d’una nova fundació vinculada a la Fira de la mà del director de la fira, Mike Blackman, indica la voluntat de continuïtat de l’esdeveniment a Catalunya. Això fa que, al costat de capitalitat que dona la fira del mòbil, Barcelona es consolidi també com a capital global de l’audiovisual. 

ISE és molt més que una simple exposició. Cada edició acull un programa de cimeres que aborda els mercats verticals clau per a l’audiovisual, discursos magistrals d’experts destacats del sector, contingut de socis industrials i governamentals amb seu a Barcelona i Catalunya, visites guiades a la planta de l’espectacle per a mercats verticals específics i visites tecnològiques fora de les instal·lacions.  Els principals mercats als quals s’ha dirigit l’ISE 2026 han estat l’Estat espanyol, la Xina, el Regne Unit, la regió DACH (Alemanya, Àustria i Suïssa), el Benelux, França, Amèrica Llatina i els Estats Units. Enguany, les novetats s’han centrat en l’ús de la intel·ligència artificial aplicada, la robòtica, les projeccions audiovisuals immersives i els drons.

En aquesta edició ha tingut un especial protagonisme la presència d’empreses catalanes del sector. De fet, ha estat l’ocasió amb més companyies del país, amb un total de 89. A més, han calculat que la presència a la fira els generarà uns beneficis de més de 4 milions d’euros.

Endemés, la Generalitat de Catalunya ha acompanyat 30 empreses, centres tecnològics i startups a la fira a través d’ACCIÓ, en un estand propi. Són empreses que dissenyen connectors elèctrics per a la indústria; plataformes d’IA per simplificar la producció i la creació de contingut audiovisual sense guió; programari i consultoria d’automatització empresarial, maquinari i programari IoT; sonòmetres i limitadors acústics. D’altres empreses són especialistes en videoconferències, en producció de contingut fotogràfic i audiovisual per al sector de l’automoció; dissenyadores de plataformes al núvol per automatitzar la gestió i la distribució de continguts audiovisuals; serveis en 3D, fotografia, animació, realitat augmentada; instal·lacions modulars i autònomes per a esdeveniments a l’aire lliure; solucions multimèdia i serveis per frameworks i plataformes; solucions per supervisar l’ús dels espais de les empreses i optimitzar l’eficiència de les oficines. També s’han exposat empreses de serveis de fibra i cablejat d’alta resistència; de connexió d’audiències amb empreses a través de la gamificació en temps real amb el mòbil; d’innovació en IA i semiconductors per a sensors i components IoT en diverses aplicacions entre moltes altres propostes.

I al costat d’aquestes ofertes empresarials s’hi han mostrat centres tecnològics com: Eurecat, el Clúster Audiovisual de Catalunya, la Community Internet Barcelona l’i2CAT the Internet Research Centre i la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC).

La casualitat ha fet que aquesta fira de creixent importància industrial, tecnològica i de turisme de fires i congressos, hagi coincidit pràcticament amb el lliurament dels premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema de Catalunya, diumenge passat. O sigui, la fira s’ha cuidat de presentar les innovacions en els suports i les eines tecnològiques audiovisuals; i la divuitena edició dels Gaudí mostrava les innovacions en continguts creatius. Tecnologia i creativitat, heus aquí el binomi ideal. La tecnologia ens fa globals des de coneixements universals. La creativitat ens fa globals en la mesura que exposem sentiments universals des de la proximitat local, la singular.

Doncs bé, l’aposta de la consellera Natàlia Garriga i el canvi de rumb de la Corporació han injectat uns recursos impensables, fins fa pocs anys, a les productores i direccions d’audiovisuals catalanes. El potencial creatiu ja existia en el món audiovisual català. Amb unes escoles d’excel·lència d’on surten promocions desacomplexades, amb moltes dones. I que en els darrers anys, allunyant-se de productes massa críptics i de poc pressupost, han omplert sales d’espectadors abraçant tots els gèneres i de qualitat creixent.

Competien en la nit Gaudí catorze títols per la nominació a la Millor pel·lícula en català, vint-i-sis llargmetratges a millor pel·lícula en llengua no catalana, quatre pel·lícules d’animació, vint-i-tres en pel·lícula documental, quinze curtmetratges i finalment, deu pel·lícules europees. De les quaranta-quatre candidates preseleccionades, divuit s’han rodat en versió original catalana, vint-i-cinc en castellà i una en àrab. Incorporant també els documentals i curtmetratges preseleccionats, el balanç mostra que quaranta de les setanta-cinc produccions catalanes de 2025 (un 53%) s’han rodat en versió original catalana, una dada que representa un increment respecte del 47% del 2024 i del 40% del 2023. Anem bé!