El mantra de l’absentisme

Ara fa uns dies el Pol Vilà entrevistava el secretari general de PIMEC, Josep Ginesta, i bona part de l’entrevista transcorria al voltant del tema de l’absentisme laboral. Aquest tema ha estat el gran cavall de batalla de les patronals des de que es va plantejar per part del govern estatal la voluntat de reduir la jornada laboral per llei, i encara més quan aquesta s’acorda amb els sindicats i es queda a les portes del debat parlamentari. Reduint la discusió venia a dir que amb els nivells d’absentisme que hi ha a l’estat no té sentit plantejar reformes que vulguin reduir la jornada laboral.

Les paraules de Josep Ginesta en l’entrevista crec que van encara en la línia frívola de situar l’absentisme laboral simplement com un parapet davant de propostes progressistes de millora de les condicions laborals. Perquè el fet que el debat legislatiu finalitzés no vol dir que sindicalment s’abandoni la pretensió de reduir la jornada laboral, i és quelcom que des de CCOO estem situant a totes les meses de negociació col·lectiva que tenim obertes en aquests moments i que s’obriran en el futur. De fet ja vàrem situar que en el conveni del metall de la província de Barcelona aquesta reducció es va aconseguir. També s’està situant en els debats dels convenis la necessitat de traslladar la reforma legal que amplia alguns dels permisos retribuïts al text final dels acords.

Parlo de línia frívola a l’hora de tractar l’absentisme perquè sempre es situen els efectes del mateix i massa sovint amb exemples anecdòtics i grollers. El senyor Ginesta en l’entrevista parla d’un noi que va al metge de capçalera perquè ha trencat la relació amb la seva parella i que allò deriva en la prescripció d’una incapacitat temporal pel simple fet que el metge no és especialista en psicologia. I és clar, quan situo un exemple tan pueril no em resta més remei que situar una solució del mateix nivell de frivolitat, que les mútues contractades per les empreses puguin prescriure l’alta dels treballadors i treballadores.

Crec que el debat de l’absentisme es pot donar i és necessari. Però no ho podem fer parlant només dels efectes i menys encar sota un prisma pràcticament de burla.

El debat fonamental de l’absentisme s’hauria de situar en les causes. I és aquest debat el que algú vol evitar perquè saben que no en surten ben parats. La petita i mitjana empresa inverteix menys en prevenció que les grans empreses. I sí, podem entendre que la capacitat d’inversió d’una micro, petita o mitjana empresa és de per si inferior. Però el cercle és clar; si inverteixo en avaluació i prevenció detecto i evito riscos, si evito riscos evito accidents/malalties i si evito accidents i malalties evito absentisme. I siguem clars, no ens podem limitar a riscos físics o mecànics, hem d’equiparar a aquests els factors de risc psicosocial. Crec que són més els casos d’incapacitat temporal aquells derivats de pressions en el treball, maltracte, càrregues desproporcionades de feina, no ajut, etc. que aquells derivats de situacions personals.

El darrer informe de l’Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo sobre la gestió preventiva de les empreses posa de manifest aquesta situació de manca d’inversió en prevenció especialment en les petites empreses i la dada és especialment preocupant quan es fa la distinció per sectors d’activitat econòmica. És en sectors precaritzats, amb altes parcialitats (falses) i sense registre de jornada on trobem que les accions preventives cauen a nivells mínims. De l’estudi es desprèn també que on no hi ha representació sindical i per tant no hi ha delegats o delegades de prevenció menys polítiques preventives s’adopten. I reitero, si la inversió ja es baixa, allò que sempre es queda sense fer és l’avaluació de riscos psicosocials. I aquí el cercle és l’invers. Males condicions laborals (excessos forçats de jornada no retribuïts, pressions i sobrecàrregues) sumades a una manca total de accions preventives generen incapacitats temporals, moltes per malaltia comuna però quan realment són derivades de situacions laborals.

L’absentisme és l’argument fàcil i recorrent, la gestió preventiva a les empreses és on rau el debat important.