Pepe Gotera i Otilio no han de témer la intel·ligència artificial

Cal armar-se de paciència per gestionar una reparació casolana. Tret que vostè no sigui un manetes, un amant del bricolatge que disfruta clavant claus, pintant i suant la cansalada canviant aixetes, acabarà depenent del seu Pepe Gotera i Otilio de confiança, amb tot el carinyo en honor als personatges de còmic creats per Francisco Ibáñez.

Ja sigui a través d’una empresa de serveis a domicili o directament perquè l’hi recomana un veí o un amic, el ball comença per dictaminar l’hora de la visita. Descartat dissabte, la forquilla horària és tan àmplia que obliga a enginyar-se-les d’alguna manera. Sobretot si, com passa habitualment, no hi ha ningú a casa en horari laboral. Treballen ells, però també treballa l’afectat. Si el desperfecte es produeix, a més, en una zona d’alta intensitat turística a l’estiu, tret de miracles, el temps d’espera perquè et vinguin a fer la reparació -aquelles que no cobreix l’assegurança, que són la majoria- es pot eternitzar.

Queda la broma final: el preu. Tret que calgui fer una gran reparació, no es demana pressupost d’entrada. I després ve la dolorosa. A veure qui discuteix el preu final quan veus com de bé ha quedat l’aixeta, perquè l’antiga gotejava i ja estava mig desfeta per culpa de la calç.

Hi ha carestia de treballs manuals, dels oficis de tota la vida, allò que aprenien els joves que no podien o no volien anar a la universitat. Alguns per una raó molt senzilla: heretaven l’ofici del pare. A les poblacions mitjanes, algunes de les millors cases (¡i cotxes!) eren propietat del propietari del taller mecànic, del fuster o del lampista. Ja prometien.

Desconec quant de temps passarà fins que un robot pugui fer les tasques d’aquests experts manetes. Per no parlar d’una llarga llista de feines en què, ara com ara, no crec que la intel·ligència artificial (IA) hi tingui res a fer: des de cuiner i paleta fins a esportista d’elit o actriu de teatre. Tampoc crec que la IA pugui substituir un periodista que anhela caçar notícies, un científic o un cirurgià. Més difícil veig que sobrevisquin els notaris, els registradors de la propietat i els professionals que són altament dependents del treball administratiu.

Sí que sabem avui del desequilibri que hi ha al mercat laboral entre oferta i demanda. El Ministeri de Treball ofereix trimestralment un Catàleg d’ocupacions de difícil cobertura per províncies. Les més repetides: fusters, conductors de grua, instal·ladors elèctrics, entrenadors esportius, fogoners i una infinitat de feines relacionades amb el mar. Si vostè busca feina, el millor és convertir-se en marí: majordom de vaixell, pilot, bomber de vaixell, mosso de coberta, oficial radioelèctric, sobrecàrrec, maquinista naval i unes quantes especialitats més que es rifen a les províncies litorals.

Si aqests són els oficis manuals més demanats, n’hi ha d’altament especialitzats en tecnologia que no resten a la saga. Des dels experts en ciberseguretat fins als, òbviament, especialistes a desenvolupar els sistemes que creen la IA. Un altre sector de serveis amb una demanda d’ocupació que creixerà a mesura que la població envelleixi són els serveis i cures a la tercera edat. I fisioterapeutes, una de les professions que han tingut més recorregut en els últims anys. Molt hauran de millorar els robots per poder suplantar qui repara els nostres músculs.