Vuit milions de porcs

Per poc que t’estimis el país fet de pobles i ciutats, però també i sobretot de camps, turons i masies, és difícil no simpatitzar amb les mobilitzacions pageses. Aquesta inclinació, però, no ens hauria d’impedir identificar la debilitat de lemes com «la nostra mort, la vostra fam». I per il·lustrar aquestes contradiccions i mancances del relat, la indústria porcina n’és el millor exemple. Dic indústria perquè es tracta d’una activitat amb molts més punts en comú amb el sector secundari que amb el primari, amb instal·lacions automatitzades, matèries primeres (garrins, medecines, aliment...), subministraments elèctrics i hídrics, mà d’obra intensiva, residus que cal gestionar, cadena de valor (fabricants de pinso i de bens d’equip, veterinaris, escorxadors, xarcuters...) i un producte final, el porc engreixat, ben posicionat al mercat.

El gran valor social d’aquesta indústria és la seva ubicació i estructura. En estar situada lluny dels nuclis urbans i distribuïda en unitats relativament petites, ha fet possible (junt amb el turisme rural!) la continuïtat de moltes explotacions agràries i ha estat clau per aturar el despoblament rural.

Però això, com tot, té un preu, molt alt en aquest cas. En números rodons, a Catalunya som 8 milions de persones, 8 milions de porcs de granja i uns 150.000 senglars. Quaranta persones o porcs tancats per cada un de silvestre. Amb aquestes proporcions, parlar de plaga de senglars, com fan alguns mitjans, o d’extermini necessari, com fan alguns sindicats agraris, és un disbarat. Alhora, els purins (abans en dèiem fems) són responsables de la contaminació de més del 40% dels aqüífers de les conques internes. I aquest és el principal taló d’Aquil·les d’un sector que si no aconsegueix fer-se compatible amb la biodiversitat i amb la preservació del medi ambient, no tindrà futur.

Aquests 8 milions de porcs no ens els mengem tots nosaltres, evidentment, sinó que n’exportem la majoria a la resta d’Europa i al món sencer. I això és possible, precisament, gràcies a l’especialització, la concentració i la integració (clúster, en diuen). Perquè el què no ens diu Revolta pagesa és que la nostra pagesia no produeix només per a nosaltres, per als consumidors catalans, sinó pel mercat global de l’alimentació. Cal dir sense embuts que només amb la producció del camp català passaríem molta fam i que la sobirania alimentària és una quimera, perquè produïm per exportar, sobretot fruita, vi i porc, i importem quasi tota la resta, especialment cereals i lleguminoses per menjar nosaltres i els animals de granja. I això ja fa segles que és així. A l’edat mitjana importàvem blat de Sicília i les vinyes que va matar la fil·loxera no eren tant per omplir porrons com per fer aiguardent que veníem a fora. Comprem sempre que puguem producte de proximitat, per descomptat, però no ens enganyem, la nostra pagesia serà global o no serà.