Hi donem més d’una volta?

Hi ha vegades que cal anar més lluny que badar, i començar a reflexionar envers alguns temes d’actualitat. Fa uns dies el president Sánchez va anunciar que volia prohibir l’accés a les plataformes digitals als menors de 16 anys a Espanya; A França la mateixa voluntat fou expressada pel president Macron unes setmanes abans: una prohibició d’accés a les plataformes digitals pels menors de 15 anys; allà, maduren abans.

I com hem arribat aquí? No m’estendré en els diversos factors que han portat a pensar aquestes mesures: desinformació, capacitat de crear addició en alguns algoritmes, adoctrinament, de les xarxes. El que m’ha sobtat és el fet de voler prohibir a cops de llei. Suposo que, en el desenvolupament de la llei que faci al cas, es dulcificarà el lèxic esmentant les paraules: protecció, regulació... i el que faci falta per donar-hi un sentit positiu al contingut de la llei.

Allò primer que em va venir al magí, va ser relacionar-ho amb les frases emblemàtiques de la revolta obrera i estudiantil de maig del 1968, a França; la primera: «Prohibit Prohibir» i la segona: «Pareu el món, que baixo». Les prohibicions, moltes vegades, no serveixen per aturar conductes i, a vegades creen ganes de trencar-les.

I per què baixar del món? A l’hora d’argumentar la necessitat de la llei, es parla d’un gran objectiu: que les xarxes socials esdevinguin un espai “sa i democràtic”, la utopia al poder! I investigar les infraccions legals de les xarxes: Grok, TikTok i Instagram.

Hi trobo a faltar una part important de la nostra societat, els pares, els progenitors en el vocabulari de l’època. Resulta que pel que fa a Instagram i TikTok, desconec Grok, ja té la mateixa aplicació un sistema de control parenteral, com per exemple, posar una limitació de temps d’ús i permetre quin tipus de temàtiques segueix el o la menor; i això des del mòbil dels pares. Perquè no impulsar aquesta via.

Tan lluny ha arribat el deixament de la capacitat de formació i educació dels menors, que ha de venir el pare Estat a regular el que seria una obligació educativa dels progenitors? És com ensenyar a utilitzar els coberts a taula, de manera correcta, encara que pel que es veu als restaurants, en aquests cas també n’han fet deixament. Proposarà la llei un tipus d’obligació cap als pares? Alguns pedagogs amb qui he parlat em diuen que hem fet tard.

Menys lleis i més respecte i educació per tota la ciutadania implicada.

P. D. Ara que plou tant, que se’n sap de les plantes potabilitzadores a tenir en funcionament per a quan vingui la sequera?