900.000 persones mortes

Aquesta xifra tan escandalosa correspon a les persones que van morir a Espanya sense rebre les prestacions o serveis a la dependència, que els corresponien segons la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD), des de la seva promulgació l’any 2006.

La causa va ser la manca de finançament, que es va veure agreujada per les retallades dutes a terme pels presidents Mas i Rajoy. Una tendència que no es va revertir fins al pla de xoc del període 2020-24, en què s’invertiren 4.750 milions d’euros, però que sols va fer disminuir les persones desateses d’unes 55.000 l’any 2020 a 34.000 l’any 2024.

L’any 2025, en què es van dedicar 11.500 milions d’euros a la dependència –un 0,77% del PIB-, les dades continuaven sent totalment inacceptables: unes 32.000 persones que sol·licitaren la dependència moriren sense rebre les prestacions que els corresponien, unes 90 diàries.

Per posar remei a aquesta situació, el Govern central va entrar al Congrés aquest desembre un projecte de llei per a reformar la LAPAD, superant l’esmena a la totalitat de Junts, partit que es va quedar sol intentant evitar la seva tramitació.

L’actual proposta de reforma representa un avenç important, perquè planteja millores en el finançament, a partir de la corresponsabilitat entre l’Estat i les CCAA, i un canvi en la filosofia que, a més de l’atenció a la dependència, també promou l’autonomia personal en l’entorn familiar i comunitari, garantint la teleassistència universal, la possibilitat de combinar centre de dia i assistència domiciliària, la millora de les condicions de les persones cuidadores familiars i professionals, la priorització dels serveis davant de les prestacions econòmiques...

S’espera que a l’estiu es debati al Congrés i, malgrat l’actual polarització política, seria molt important que fos aprovada. En aquest sentit, ja s’estan produint mobilitzacions en l’àmbit estatal per crear la màxima opinió pública favorable, com el manifest que van signar CCOO Pensionistes, Coordinadora Residències 5+1, Sostre Cívic i Xarxa Dret A Cura, al que s’estan incorporant moltes altres entitats.

En aquest manifest, en què es fa una crida a defensar aquesta reforma de la LAPAD i es proposen esmenes per millorar-ne el text, es posa èmfasi en l’objectiu de dedicar un 2% del PIB al seu finançament. Un gran augment, considerant que partim de l’actual 0,7%, però encara lluny del 3% d’Alemanya i del 4,1% dels Països Baixos, que haurien de ser els nostres referents, per evitar la vergonya que continuïn morint persones desateses, vulnerant els drets que els reconeixia la llei.