Rua insubmisa a Berga: un símptoma?

El carnaval és una festa que té la pretensió de capgirar les convencions però, en realitat, és una transgressió pactada i totalment previsible. Una rutina. A tot arreu excepte a Berga, és clar, on sempre pot saltar la sorpresa.

Vegin el que hi ha passat aquest cap de setmana. La rua havia de sortir dissabte. L’alerta per vent difosa per la Generalitat va fer que el govern municipal, integrat per CUP i ERC, l’avancés una hora. Però dissabte al matí el Govern va emetre una recomanació de no celebrar actes a l’aire lliure, i l’Ajuntament va decidir ajornar-la a l’endemà, diumenge. El canvi es produïa amb un vent que no espantava gaire i quan els carnavalaires ja estaven preparats per sortir de festa. De forma més o menys improvisada, es van anar acumulant a la sala de plens gairebé tots els regidors del govern i una pila de responsables de les comparses, que van rebre directament de l’alcalde i els regidors electes la indicació que la rua s’havia de fer l’endemà. Normalment, els afectats haurien sortit del consistori remugant, o potser fins i tot haurien deixat anar algun crit, però se n’haurien anat cap a casa. A Berga, no. A Berga, els responsables de les comparses, bàsicament gent jove, van deixar el govern amb la paraula a la boca i se’n van anar a fer la rua igualment. La majoria de les carrosses, una quinzena, van desfilar per Berga com si no passés res, de manera que la jornada es va assemblar molt al carnaval de qualsevol altre any. L’endemà, la majoria dels que ja havien sortit amb la carrossa i havien empalmat amb la festa nocturna estaven cansats, les disfresses ja estaven una mica suades, i ja no van anar a la cercavila oficial, on només van participar 9 carrosses de les més de vint que hi estaven convocades. Hi va haver premis deserts i la festa va quedar molt deslluïda.

No hi ha gaire llocs on unes comparses li diguin a l’alcalde que d’acord, ok, tu dius que sortim diumenge, però nosaltres diem que no fa gaire vent, que diumenge no ens va bé perquè l’endemà treballem i que, per tant, sortirem ara igualment. No hi ha gaires llocs on hagin fet carnaval amb rues insubmises. Potser és la tradició autogestionària de la Patum. O potser és un símptoma d’alguna cosa: potser aquest govern no té autoritat, potser hi ha gent que no és al govern que es pensa que en té, i potser a Berga hi ha les persones correctes però als llocs equivocats. O no; potser a Berga és a l’únic lloc on hi ha hagut una desobediència festiva i, per tant, només a Berga han fet carnaval de debò. Sí? Ens ho mirem així?