La caravana de la bondat

Dimarts vinent hauran passat quatre anys de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. Tornarem a recordar el tràgic aniversari: els seus antecedents i com ha evolucionat. Recordarem les conseqüències que ha generat a la resta d’Europa. El retorn de la por i la nova aposta pel rearmament, molt més intensa a la frontera oriental de la UE, per poder fer front al nou enemic rus, les seves amenaces i els seus intents de desestabilitzar la Unió, ja sigui enviant drons o sabotejant infraestructures.

Desconeixem si les converses actuals per arribar a un alto el foc serviran per assolir aquest objectiu. Mentre se celebra la taula de negociacions, auspiciada pels Estats Units, el règim de Putin continua destruint les fonts de generació d’energia d’Ucraïna, la població de la qual intenta sobreviure al dur hivern. El front de batalla s’ha convertit en una moderna guerra de drons entre trinxeres, amb lleugers avenços de tropes, convertides en carn de sepultura amb el pas del temps. A mesura que els EUA han anat retirant el seu suport militar directe a Ucraïna sota el règim de Donald Trump, és la UE qui continua armant aquest país amb sistemes de defensa propis o comprant-los a la indústria armamentística nord-americana.

«Que aquesta sigui l’última caravana de la bondat que es faci. Significarà que la guerra s’ha acabat», va assenyalar el cardenal Juan José Omella. L’arquebisbe de Barcelona també va beneir ahir les 21 ambulàncies —fruit de donacions, inclosa la del difunt papa Francesc— que van sortir per portar medicaments i altra ajuda humanitària des de Barcelona fins a Odessa. És el 42è corredor humanitari que surt amb aquest propòsit des del 2022.

La missa de comiat del comboi, celebrada a la cripta de la Sagrada Família, va comptar amb la presència de les primeres autoritats de l’Ajuntament de Barcelona, inclòs l’alcalde Jaume Collboni, del conseller d’Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duch, a més d’altres personalitats de la societat civil i una àmplia colònia d’ucraïneses. En un discret segon pla hi havia el cor i impulsora del projecte, la meva apreciada sor Lucía Caram, a través de la Fundació del Convent de Santa Clara. Juntament amb ella, en el viatge de 3.000 quilòmetres, una cinquantena de voluntaris, inclosos guàrdies de seguretat i una estimadíssima conductora.