Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió | tribuna

xAVIER PEDRALS

Sembradors de cultura

Joan Pardinilla i Busquets i Maria Guiu i Serradell foren dos mestres barcelonins que, establerts a Bagà durant la Segona República, van deixar una empremta profunda en la vida cultural i cívica de la vila al llarg de més de quaranta anys.

Joan Pardinilla, nascut a Barcelona el 1904, arribà a Bagà el 1934. Maria Guiu havia exercit a l’Escola Sant Jordi de Barcelona, centre pedagògicament avançat i referent en l’ensenyament català. Es casaren el 1935 i s’establiren definitivament al poble, on ell exercí com a mestre a l’escola pública i ella impartí classes particulars.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, Pardinilla impulsà la creació d’una biblioteca popular a partir de llibres salvats de diverses cases del municipi. Mobilitzat el 1938, fou destinat al front de Balaguer i, en la retirada, internat a diversos camps de concentració de la Catalunya Nord. Tornà amb una amnistia, però fou depurat i destinat breument a un poblet prop de Burgos. Gràcies al suport de diverses autoritats locals, pogué retornar a Bagà el 1942. Durant la guerra, Maria Guiu havia restat al poble.

Joan Pardinilla fou director de l’Escola Graduada de l’Estat i Maria Guiu dirigí l’escola particular Guiu i la biblioteca. Més enllà de la tasca docent, tots dos impulsaren nombroses iniciatives culturals, ell destacà en conferències, recerques històriques i toponímiques, col·laboracions radiofòniques, algunes publicacions en revistes com Senderos o Cultura Folklore i aportacions al Costumari català.

A ells es deu la creació de l’Esbart Cadí el 1951, que enguany celebra ja el seu setanta-cinquè aniversari. Maria Guiu hi treballà especialment amb una tasca rigorosa de recuperació de músiques, vestuari i coreografies tradicionals de l’Alt Berguedà. Amb l’assessorament d’especialistes, l’entitat consolidà un repertori que ja forma part del patrimoni coreogràfic nacional, incorporat per ells a l’Obra del ballet popular. L’Esbart ha anat integrant danses d’arreu dels Països Catalans.

Per a moltes generacions, foren uns mestres excel·lents, que ampliaren la visió del món als seus alumnes i despertaren vocacions; van integrar l’escola en la vida social, intervingueren en les festes i promogueren activitats culturals de tota mena, des de cursos de cançons de muntanya amb la Unió Excursionista de Catalunya fins a espectacles com El comte Arnau. Alumne de tots dos, són a l’origen de les meves vocacions.

Joan Pardinilla morí el 22 de febrer de 1976; commemorem doncs cinquanta anys del seu traspàs. Havia rebut la creu d’Alfons X el Savi. Junt amb Maria Guiu van ser nomenats fills adoptius de la Vila. El seu magnífic llegat encara dona fruits entre els baganesos: una ciutadania activa i participativa amb una intensa vida cultural i cívica que assegura la continuïtat de tradicions i entitats. La seva llavor va caure en una comunitat que la va impulsar amb entusiasme.

Tracking Pixel Contents