Un temps privilegiat

NEns enriolem quan recordem aquell nen de quatre anys que amb el front arrugat i aires de preocupació deia a la seva àvia: “és que costa molt portar-se bé”. Amb la claredat pròpia d’un infant, el nen expressava una gran veritat. Sabem que viure segons un sistema de valors no és gens fàcil; a vegades ensopeguem i necessitem esforç per ser coherents amb què creiem o/i pensem.

Els cristians pensem que la millora manera de viure és seguir Jesús, anem a l’Evangeli per saber el que ell ens diu i trobem que ens adverteix de les moltes dificultats que trobarem. Hi ha un passatge (Mt 7,13-14) en el que llegim: “entreu per la porta estreta, perquè és ample la porta i espaiós el camí que condueix a la perdició, i són molts els qui hi entren. Però és estreta la porta i dur el camí que condueix a la vida i són pocs els qui el troben”.

Coneixedors de la nostra fragilitat, hauríem d’estar sempre vetllant.

Els versets de l’Evangeli que proclamem aquest diumenge (Mt 4,1-11), ens mostren que Jesús, després de dejunar durant quaranta dies – el nombre quaranta en l’Evangeli equival a un període de temps llarg – va ser temptat pel diable de manera insistent per tal que actués al marge de la seva obediència filial a Déu a canvi de les riqueses, del prestigi i del poder absolut. Jesús en va sortir vencedor i va seguir la missió que Déu li havia encomanat.

Va ser temptat, és a dir, va ser posat a prova, va haver de discernir i prendre decisions. El temptador va ser el diable; és el dimoni que trobem moltes vegades en els Evangelis, anomenat de diferents maneres com per exemple: Beelzebul i Maligne. És la personificació de les forces del mal.

Sovint nosaltres som temptats. Podem reeixir en la prova o podem sucumbir. Això comporta una lluita interior. Se’ns proposa un temps especial per ajudar-nos: és la quaresma que va començar el dimecres d’aquesta mateixa setmana, per preparar-nos per a la Pasqua. És realment un temps privilegiat per convertir-nos, per redreçar el que s’hagi desviat, per arribar a la plenitud de vida, a la felicitat. No és un temps trist, és un temps de pregària, d’introspecció, de recolliment, d’abstinències, de dejunis, de treballar per a la pau, d’intensificar l’atenció a les persones, especialment als pobres, de fer-nos propers en cada germà que pateix, de fondre les lluites i baralles, de fer desaparèixer l’orgull, la supèrbia, l’odi... Intentant ser humils, senzills i dolços, pacífics i pacificadors...

Demanem a Déu que ens concedeixi la lucidesa de Jesús davant les propostes que ens fa avui el temptador des de la “cultura dominant “i visquem amb l’esperança que, per Jesús, és possible un món diferent.