Guardiola i les professores

Endavant amb la genuflexió, María Guardiola. Què importa el feminisme. Què importen les teves paraules del passat, els teus principis i les teves línies vermelles. A la política s’hi ha vingut a governar, sigui al preu que sigui. Oblidem-nos de les antigues declaracions, d’aquells rampells insensats. Devien ser les hormones. ¿Recordes com et va respondre Abascal quan vas apel·lar al seu «tuf masclista»? Et va dir que eres la «Irene Montero d’Extremadura». I va dir alguna cosa més. Dirigint-se als joves que l’escoltaven va afegir que també eres com aquestes «professores que pateixen molts dels nanos que són per aquí, que als instituts han d’estar aguantant de tot, perquè és que dieu qualsevol cosa i ¡masclistes!».

Ara, per aconseguir tancar un acord de govern, afirmes que el teu feminisme «és el feminisme que defensa Vox». És clar que sí. Com apunta Julia Otero a la xarxa social Bluesky: «També tenim l’antiracisme del Kukluxklan, el veganisme dels lleons o el projudaisme dels nazis». Que lluny queden aquells dies en què et resisties a deixar entrar al Govern «els que neguen la violència masclista».

¿Què serà el següent, Guardiola? El 2024, Vox va trencar el pacte de govern per l’acceptació del repartiment de menors estrangers no acompanyats des de les Canàries. Segur que recordes les paraules d’Abascal: «No serem còmplices ni dels robatoris, ni dels cop de matxet ni de les violacions». Llavors, tu vas clamar contra els que «estan deshumanitzant els immigrants», contra «els discursos que pretenen enfrontar la societat utilitzant els més vulnerables».

Continua fent memòria, Guardiola. També vas denunciar aquells que «tiren a la paperera la bandera LGTBI». Ara, tu i tot el PP amb tu, igual que la majoria dels partits conservadors europeus, us plegueu davant d’una ultradreta immisericordiosa. Abascal es burla de les professores que «pateixen» els nanos, aquestes que miren d’inculcar uns mínims valors. ¿A qui defenses ara, Guardiola? En aquestes aules hi ha el futur d’Extremadura.