Les grans virtuts

Natalia Ginzburg va parlar d’educar els nens en les grans virtuts, i no només en les petites. En la generositat, en el coratge, en l’honestedat, en l’amor al proïsme i en el desig de ser i de saber. Com a professora, coincideixo plenament amb aquesta reflexió. Com a mare i com a ciutadana, també.

Estem veient com els llibres «sobre les emocions» o «d’acompanyament emocional» (terrible naming) estan guanyant la partida als llibres. Als llibres llibres, als llibres de debò, els que expliquen històries que no van dirigides a tu.

Mestres, famílies, no cal explicar-los què són la gelosia i l’acceptació amb la història del Max que va tenir un germà petit i clar, el pobre ho va passar fatal i un volcà interior quasi el fulmina, però després va respirar i fi del problema. Ni tampoc cal turmentar-los amb històries com quan la Jana va arribar a aquella escola i tots eren grocs i ella, l’única carbassa, es va sentir molt sola fins que va saber abraçar la diferència i tots tan contents.

Si us plau, comencem a respectar la intel·ligència dels nens (la paraula «infants» no entra dins el meu lèxic).

Les escoles, les biblioteques i, per descomptat, les llibreries (que d’alguna cosa han de menjar) estan plagades d’aquests llibres on només es parla de les petites virtuts. I no vull dir que no siguin importants, però com perfectament diu Ginzburg, aquestes han d’anar acompanyades de les grans. Ens estem equivocant en pensar que cal preparar-los el terreny d’aquesta manera, tan tosca i grotesca, per superar obstacles.

No és millor creure en les fades i tenir sempre a mà un pensament feliç per si de cop arriba un germà pesat a casa, tu puguis sortir volant per la finestra? Si no els parlem del coratge dels gals quan defensen el seu poble costi el que costi, o del bon fer de la Wendy quan ha de llegir cada nit històries a nens que no tenen mare, o del candor de la Pippi repartint les seves monedes d’or als nens del poble per comprar piruletes, ¿com entendran d’adults què és la justícia, la dignitat, l’empatia, l’amabilitat o la generositat?