Opinió | DIRECTE

Director de Regió7
El risc d’una universitat sense professionals
Les dones representen el 44,6% del professorat de les universitats de l’Estat, una proporció que s’acosta a la meitat del total i que és 3,7 punts superior a la magnitud que hi havia el 2015. Malgrat això, la seva participació minva tal com es progressa en l’escala de categories laborals. Així, elles ocupen poc més d’un terç de les places de catedràtiques, i només han estat nomenades per al 27% dels càrrecs directius als rectorats.
La desigualtat entre sexes varia en funció dels àmbits de coneixement que s’analitzi. Per exemple, les dones amb prou feines superen el 25% en àrees com l’enginyeria o la informàtica. A més, el desequilibri s’ha incrementat en aquesta dècada, malgrat els esforços -i diners- invertits per promocionar entre nenes i adolescents les disciplines STEM, acrònim angès derivat de Science, Technology, Engineering, Mathematics (Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Matemàtiques).
Aquestes dades es refereixen a una limitada parcel·la del panorama cobert per l’informe CYD, que cada temporada estudia el sistema espanyol al detall, i en el qual es conclou que en deu cursos el nombre de docents ha augmentat un 20%, fins arribar als 142.000 que aproximadament hi havia en 2024, l’últim exercici comptabilitzat en la recerca.
El bum s’explica principalment per la proliferació de les facultats privades. Més de quaranta centres d’aquest tipus han obert en tres decennis, el 70% d’ells des de 2000. El personal docent i investigador (PDI) en aquestes institucions ha crescut un 63,7%; a les públiques, el percentatge ha estat d’un escàs 12,8.
Les plantilles tendeixen a la maduresa, amb mitjanes d’edat que ronden els 50 anys, raó per la qual els suposats experts recomanen un «relleu generacional» extremadament complicat de materialitzar amb èxit. De fet, aquesta és una proposta gairebé impossible. La desconnexió entre molts graus, màsters i doctorats i el sector es deu a la ineficiència d’equips conformats per professionals de la universitat, i no pas per professionals a la universitat.
La velocitat a la qual es desenvolupa la majoria de les indústries i la lentitud consubstancial a la burocràcia acadèmica disparen la distància entre la realitat i els docents a temps complet que vegeten tancats als despatxos, sense experiència en empreses o institucions del món exterior. Aquest problema es dona tant a les universitats públiques com a les privades. I no discrimina per raó de gènere.
- Dos joves emprenedors donen una nova vida a l’històric bar Montemar de Manresa
- Una furgoneta de recollida de voluminosos atropella un home de 58 anys al carrer d’Àngel Guimerà
- El vincle passat i present de l’exfutbolista Bojan Krkić amb Montserrat
- La Primitiva deixa un premi de 792.825,58 euros a Sant Vicenç de Castellet
- Un home de 85 anys resulta ferit en quedar atrapat en un accident a la C-55, a Sant Joan
- Intenten esquivar un control a la C-16, a Castellbell, amb més de tres tones de cable de coure al camió i acaben detinguts per furt
- Albert Estiarte plega com a director de la Clínica Sant Josep de Manresa després de 23 anys al capdavant
- El Papa visitarà Montserrat el 10 de juny abans d’oficiar una missa a la Sagrada Família