La ‘neutralitat’ del COI

El banyolí Oriol Cardona va guanyar dijous la medalla d’or en la prova esprint d’esquí de muntanya als Jocs Olímpics de Milà - Cortina d’Ampezzo. Una gesta, encara que sortís com a favorit per ser campió d’Europa i del Món. A les grades de l’Stelvio Ski Centre de Bormio hi havia familiars i amics seus. Van celebrar la victòria amb l’eufòria que tocava i van treure estelades i senyeres, els símbols propis i amb què s’identifiquen. Van durar poc, perquè els serveis de seguretat van córrer a requisar-les totes, sense cap distinció entre l’Estelada i la Senyera. Van dir que seguien ordres del Comitè Olímpic Internacional (COI). Per la pressa i la diligència amb què van actuar, hem de pensar que estaven previnguts, fos pel Comitè Olímpic Espanyol (COE) que deu conèixer bé el tarannà i els orígens dels esquiadors de muntanya catalans, o pel mateix COI. La raó va ser que la Carta Olímpica prohibeix l’exhibició de símbols polítics. Una hipocresia que avui fa petar de riure perquè ja no paga la pena indignar-s’hi.

Oriol Cardona no hi va voler entrar. Va dir que no volia «embrutar» la seva històrica victòria en el debut olímpic de la disciplina i va fer ben fet. No comparteixo l’exigència als esportistes perquè es mullin en qüestions polítiques. Vull dir que em sembla bé si no ho fan i que és d’agrair si es pronuncien en el sentit que considerin, però que no se’ls ho ha de demanar. Ara, que els aficionats no puguin alçar la bandera amb què s’identifiquen em sembla d’una hipocresia intolerable. Perquè tanta «propaganda política» hi ha, si n’hi ha, en la bandera de les delegacions competidores com en les catalanes, amb l’Estelada inclosa; l’única diferència és que unes tenen el reconeixement del COI i unes altres no. Però, en aquest reconeixement hi ha tanta «neutralitat» política com en la decisió de permetre participar els atletes israelians en les competicions olímpiques i de prohibir-ne la dels russos.