Secundí Soldevila Sellarès, un humanista

Aquestes lletres volen ser un petit recordatori/homenatge amb tota la meva estima per en Secundí Soldevila i Sellarès, i per posar en relleu la seva personalitat excepcional en tots els sentits

Quant a Navarcles dius el nom de Secundí, tothom sap a qui fas referència, però poques persones saben que en néixer l’hi van posar Sandino, però això és una altra història.

He tingut la sort i l’honor de compartir amb ell molts moments importants de la vida del nostre poble i un cop acabada la nostra tasca d’obligacions d’alcaldia respectiva, la nostra estima i amistat va anar creixent fins al punt que diàriament ens enviàvem un «bon dia» o «una bona nit», sempre acompanyats d’algunes frases o cançons que ens emocionaven mútuament.

Puc compartir moltes vivències i en totes elles el seu grau d’humanitat i de bondat són denominadors comuns.

Recordo que en una setmana vàrem rebre la visita del director general d’administració local, aleshores el senyor Joan Sala. Després de l’interès per obres i accions municipals i del reconeixement del seu càrrec l’hi oferíem signar el llibre d’honor del nostre Ajuntament. A posteriori rebíem la confirmació d’ajudes tècniques i econòmiques sol·licitades per la millora del nostre poble. Aquella mateixa setmana i durant el Ple bimensual es va presentar un home desconegut, vestit de ciclista, que es va asseure a les cadires de l’antiga sala de plens. En Secundí, va parar el Ple i l’hi va demanar si necessitava alguna cosa, què que volia?, qui era? El senyor es va presentar «soc un aficionat a la bicicleta i visito tots els pobles de Catalunya i voldria que em posessin un segell del poble en la llibreta que ens mostrà». En Secundí va continuar el Ple i a l’acabar el va tractar de la mateixa manera que el director general de dies enrere. El feu firmar al llibre d’honor i el fet de felicitar per la iniciativa. La conversa es va allargar i tots els regidors que volguérem vàrem participar.

La lliçó va ser que tothom és important, tant si té retorn com, no.

En Secundí era així!

Recordeu quan en Xavier Solà feia el programa de ràdio on l’oient endevinava el poble? Va guanyar la Senyora Maria de Barcelona, en Secundí i jo mateixa els vàrem rebre amb la companyia dels gegants i de les nostres pubilles. La Maria diu que juntament amb el dia del seu casament i el naixement de les dues filles, fou el dia més feliç i emocionant de la seva vida.

Feia sentir bé a les persones, en totes les situacions i els donava importància com a ser humans, independent de la seva condició.

Quantes ajudes materials i econòmiques que resten a l’anonimat va fer?

Impossible enumerar els bons consells que donava i les portes obertes a moltes persones amb necessitat de rebre’ls.

En qualsevol reunió cultural, social o d’altre tipus ell aportava aquell punt de reflexió i de memòria tant interessant i valuós.

Quantes reunions entre telers, ordidors i bobinadores que vàrem fer, mentre la Teresina i la resta de família continuaven amb la tasca de la fàbrica tèxtil.

Els valors ètics i humans, com el respecte, la justícia, l’honestedat i sobretot la humanitat, junt amb la responsabilitat, sensibilitat, prudència i humilitat, vàrem acompanyar-ho al llarg de la seva vida en les diferents responsabilitats socials, culturals, polítiques i personals que va formar part.

Secundí has estat un model i exemple per tots els que t’hem conegut i estimat per aquests motius i vius en el nostre pensament i el cor de tots nosaltres.

T’estimem!