Espai públic: masculí o femení?

Patis escolars: més ocupats per nens/nois amb pilota; nenes/noies als marges.

Bars de barris (tarda/vespre): més ocupats per homes.

Bars esportius amb partits en directe: bàsicament plens d’homes.

Fòrums tècnics, polítics, de cotxes...: predomini masculí.

Places a la nit: grups d’homes joves i presència femenina més reduïda.

Gimnasos a l’aire lliure: principalment ús masculí.

Pistes esportives municipals: més ocupats per nois que noies (d’un 58%/ a un 42% aproximat).

Biblioteques públiques: major presència femenina.

Sales d’estudi universitàries: predomini femení.

Clubs de lectura: normalment integrats per dones.

Presentacions de llibres (no tècnics): públic principalment femení.

Museus cap de setmana: més presència de dones soles o amb nens.

Tallers artístics (escriptura, teatre, ceràmica...): assistència femenina majoritària.

Centres comercials entre setmana: solen anar-hi més les dones.

Perruqueries: més clientes femenines.

Sales d’espera dels CAP o altres centres (com a acompanyants): majoritàriament dones.

Associacions veïnals (en tasques organitzatives): presència femenina més significativa.

Voluntariat social: moltes més dones.

Associacions famílies a les escoles (A.F.A.S.): assistència bàsicament femenina.

Xarxes socials vinculades a cures o educació: molta presència femenina.

Cinema: en general, hi ha més dones que homes.

Teatres: el públic és majoritàriament femení.

Conferències o seminaris sobre temes socials, educatius o culturals: assistència majoritàriament femenina.

I és que, després d’aquest llistat, a algú encara li pot quedar algun dubte de l’empoderament femení silenciós però absolut? Compte homes, especialment els que sou masclistes, misògins, patriarcals...