La Conferència Episcopal

A principi de setmana s’ha sabut que, a mig novembre els nou bisbes que formen la comissió executiva de la Conferència Episcopal Espanyola, es van reunir amb el papa Lleó XIV. Reunió que no havia tingut lloc durant tot el mandat de l’anterior papa Benet XVI, segons els vaticanistes per la distància en el pensament entre el papa i els prelats espanyols. En aquesta reunió els bisbes espanyols van explicar a Lleó XIV la situació en què es troba l’Església catòlica, la secularització, els problemes demogràfics o el conflicte amb el govern sobre la pederàstia, etc. Per a sorpresa dels presents la resposta del papa va ser la seva profunda preocupació per la utilització i manipulació de l’església i els seus creients per part de la dreta autoritària, i el seu creixement a Espanya. Els prelats no esperàvem quelcom així, però el papa va demostrar estar molt al dia de la situació a Espanya, els rosaris davant de la seu dels socialistes o la invitació a cantar a la Puerta del Sol de grups ultracatòlics no sembla que agradessin a Lleó XIV. Els bisbes van tornar cap Espanya amb les directrius papals molt clares. En poc més d’un mes la Conferència Episcopal Espanyola es va retractar de tot el que havia dit fins aleshores i va tancar de sobte un acord amb el govern sobre les indemnitzacions dels pederastes.

Quan el govern va presentar l’acord per tal regularitzar els immigrants sense papers, la conferència episcopal hi va donar suport total, com si fos Càritas, en contra del posicionament del Partit Popular i de Vox. Veurem a partir d’ara com es posiciona l’església espanyola, però tot apunta que no canviarà massa. Aquesta setmana mateix han emès un nota intentant desmentir la notícia, però com sempre els passa, encara ho han embolicat més i queda clar el posicionament papal.

Que el papa estigui preocupat per la manipulació dels creients per part dels grups de la dreta autoritària, és lògic atès que els postulats ultraliberals que prediquen estan molt lluny de la doctrina de l’església. Que alhora li preocupi el seu creixement també entra dins el normal atenent el que s’està veient a altres països.

Si tenim present que la dreta autoritària espanyola s’està posicionant en els pensaments més extrems de les dretes europees, tot fa pensar que si mai arribessin al poder, la societat que avui coneixem seria aniquilada, és normal que qui dirigeix els destins de l’església estigui amoïnat.

Ha de patir l’església per la dreta extrema? No sembla que com a institució hagi de tenir problemes, però sí que podria haver-hi conflictes puntuals potents a mesura que desenvolupessin el seu projecte.