La Festa de la Llum: valorem i mantenim el seu simbolisme?

L’alcalde Marc Aloy, en el seu discurs en el pregó institucional d’enguany, va dir: "La Llum és la festa més genuïnament manresana. A l’estiu, per la festa major, els carrers i les places s’omplen de concerts, de gentada al carrer, de gresca per a tothom. La Llum és diferent. És hivern i el temps convida a fer una festa potser més recollida, però igualment viscuda i celebrada, i sobretot: autènticament manresana i única. La Festa de la Llum és només nostra i serveix per refermar els nostres valors, reconèixer-nos en la nostra pròpia tradició. Reivindicar els avantpassats, recordar d’on venim i fer pinya com a ciutat".

Realment una bona definició de què és la Llum. També va donar les gràcies a l’Associació «La Misteriosa Llum» per seguir treballant i vetllant per aquesta tradició tan manresana.

Els fets de 1345

Aquesta associació és l’entitat organitzadora dels actes de la Festa de la Llum de cada any. Seguint els fets del 1345, la Confraria de la Santíssima Trinitat, aprovada pel rei Pere III en el 1379, va fer la important tasca de mantenir el seu significat i el seu simbolisme. A finals del segle XX es va convertir en una entitat ciutadana per adaptar-la als temps després de molts entrebancs, com és lògic, per la llarga permanència de la confraria. Però es va arribar a un acord que van fer possible l’alcalde Juli Sanclimens amb els ciutadans manresans Pere Garcia, Florenci Serra i Gonçal Mazcuñán, i el bisbe Josep Maria Guix.

Així, es constituí l’Associació «La Misteriosa Llum», una entitat civil sense ànim de lucre, per fer i organitzar activitats amb motiu de la celebració anual de la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa, amb uns primers Estatuts aprovats el 1995, formada per tres persones, seguint l’estructura dels tres membres que tenia la confraria, i que, posteriorment, ha anat adaptant els estatuts als canvis burocràtics o de criteri, i actualment està formada per quatre persones.

Mostrar la Manresa medieval

Què fa des de la seva creació? Durant aquests anys els seus membres han anat treballant per incorporar-hi actes que mostressin la Manresa medieval i els seus protagonistes. Sempre seguint la documentació existent que, per sort, es conserva gràcies a diversos historiadors -principalment Joaquim Sarret i Arbós. Per tant, som afortunats de saber els noms dels protagonistes i d’aquells fets.

Un dels actes que varen impulsar va ser una fira medieval. Però n’hi ha a molts pobles, en conseqüència, els seus inventors -diguem-ho així- Pere Garcia i Florenci Serra, volien donar un valor a la fira que només fos manresana. I va passar a dir-se Fira de l’Aixada perquè tingués una entitat pròpia i singular. Però tampoc és un nom inventat.

Es va buscar un nom adient dins de la nostra història. El rei Carles II, l’any 1686, va concedir el privilegi de fer una fira-mercat el diumenge anterior a Carnestoltes, una data al voltant del 21 de febrer, i una segona fira el primer diumenge de setembre, ambdues amb el nom de Fira de les aixades perquè es dedicaven bàsicament a vendre eines del camp. Per tant, va anar molt be aquest privilegi i la nostra fira medieval va passar a dir-se Fira de L’Aixada. Sent fidels a la documentació històrica que, a més, està registrada com a marca (des de 16.12.2003).

La 'trobada' del rei i el bisbe

Realment és un esdeveniment important i que s’ha anat desenvolupant amb tallers artesans, balls, escenes medievals... i amb dues accions teatrals: el seguici del bisbe i el seguici del rei, que queden emmarcats en les accions relacionades amb els fets.

L’any 2022 es va fer una actualització dels espectacles, i s'escenifica com a acte central un fet que mai no va passar i que tampoc respon al que podia haver passat: la trobada del rei i el bisbe. Es va repetir el 2023 i el 2024. El 2025 en el programa hi van afegir, com un avís: “En aquest escenari revivim una trobada imaginària entre el rei Pere III i el bisbe de Vic, donant veu a un diàleg que la història no va escriure”. Enguany s’ha tornat a repetir.

És necessària aquesta trobada imaginària? No, no ho crec. I la trobo del tot desencertada. Aquesta actualització no respon als fets i no voldria pensar que és degut a alguna mena de mancança creativa de buscar un acte central potent per part dels coordinadors de la fira, i dona lloc a confusions que la història no ens explica. No cal imaginar-nos què va passar, ho tenim documentat. A més, si mantenim aquest diàleg imaginari correm el risc que acabi arrelant com a fet històric. I no crec pas que algú ho vulgui!

Els canvis amb els anys

Fins al 2010, al final de la Fira de l’Aixada es feia una escenificació artística (seguint la història) amb efectes espectaculars de llum, diferent cada any, a càrrec de Gog & Magog, dirigida per Jordi Pesarrodona. Acabat aquest projecte, el 2011 va començar de la mà de Toni Fornells, que n’era l’autor i director, un altre acte, El Misteri de la Llum, inventat per l’Associació «La Misteriosa Llum», a manera d’autosacramental, també respectuós amb la documentació que es conserva. El 2012 s’hi va afegir el Pacte de la Concòrdia, que escenificaven els personatges documentats històricament: Ramon Saera, com a procurador de la ciutat de Manresa i en representació del rei Pere III, i l’abat Berenguer del Monestir de Sant Pere de Besalú, com a procurador del bisbe de Vic Miquel de Ricomà, amb Ramon d’Iglésies per part dels manresans, tancant visualment el conflicte.

Des de fa molts anys visc intensament la Festa de la Llum, i quan ostentava el càrrec de cap de Protocol i Relacions Públiques de l’Ajuntament de Manresa, hi vaig intervenir molt directament. Vaig viure un període interessant, encara que amb molts canvis i adaptacions, amb noves activitats que s’incorporaven i d’altres que, malgrat la bona intenció, es varen deixar de fer. Tot va créixer per l’impuls i la dedicació de l’Associació «La Misteriosa Llum» amb els administradors i la complicitat dels alcaldes i dels regidors de cultura.

He fet alguns articles per al Regió7, sobre la Festa de la Llum: La Llum: Misteriosa o Miraculosa? (2017): El Misteri de la Llum, de Manresa (2011-2020) (2020); i L’Associació «La Misteriosa Llum»: Què fa? (2021), on he remarcat sempre el significat de la festa i de l’associació.

Un honor i una responsabilitat

No oblidem que l’associació, té la finalitat, entre d’altres, de promoure tots els seus valors cívics i històrics, garantir-ne la continuïtat i promoure’n la difusió, però també cal remarcar que tenen la tasca de portar la “superior coordinació”, anualment, de la festa. Per tant, ha de continuar fent aquesta tasca de forma decidida i constant. Això implica que és un honor ser membre de l’associació, però, per altra banda, també és una responsabilitat envers la ciutat.

Des de la seva fundació ha aportat o ha impulsat diversos actes, entre ells el Premi Amat Piniella (premi literari reconvertit dels Jocs Florals), el pregó infantil i els Jardins de Llum.

També va impulsar que es valorés la festa fora de la ciutat. El primer reconeixement fou concedit per votació popular l’any 2009. El va promoure el llavors president de l’Associació «La Misteriosa Llum», Pere Garcia Ferrer, perquè la Festa de la Llum entrés dins els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, i, més endavant, en la presidència d’Antònia Maria Gorgas, la Generalitat de Catalunya va incloure la festa en el Catàleg de patrimoni festiu (2015).

Part logística i artística

Per tant, no oblidem que l’organització i coordinació de la Festa de la Llum és de l'Associació «La Misteriosa Llum». I cal afegir que les moltes entitats que hi participen amb Manresa de Festa, als quals agraeixo la il·lusió i l’esforç que hi dediquen, i fins i tot l’Ajuntament, hi aporten la part logística i artística, necessària per fer possible que esdevingui una festa pròpia, única i representativa dels valors i de l’empenta dels manresans. No deixem que la nostra història es distorsioni. De Festa de la Llum només en tenim els manresans.

Subscriu-te per seguir llegint