El poble salva el poble

La comunitat multiètnica de Minneapolis ha fet fora l’ICE, l’instrument repressiu de la política de crueltat i terror d’estat, creat per l’administració Trump, que ha assassinat per fer patent l’odi institucional contra la diferència. La gent ha canviat els discursos de l’odi per la solidaritat. Es troben en els espais comunitaris, es presten ajuda mútua, organitzen xarxes de detecció dels caçadors d’immigrants camuflats. I es mobilitzen de dia i de nit en grans manifestacions per fer front al dictador de la «democràcia» més gran del món.

Una resposta social d’atenció a les necessitats de persones i d’articulació política d’un gran moviment de protesta, que ha estat possible per disposar «d’infraestructures socials», espais de trobada i de convivència, de joc en l’espai públic en condicions dignes, d’intercanvi cultural en biblioteques dinamitzades amb activitats grupals intergeneracionals, etc.

Estudis acadèmics avalen la necessitat i la importància d’aquestes xarxes de suport mutu. Per citar-ne només dos, el sociòleg Eric M. Klinenberg i el professor i activista social Dean Spade, ambdós nord-americans, constaten que l’existència d’infraestructures socials on es pot forjar el coneixement mutu i la solidaritat reforcen les estratègies de supervivència del més vulnerables i salven vides. Són equipaments que les institucions construeixen, sovint per reivindicacions veïnals, però que s’han de dinamitzar evitant caure en el foment del clientelisme assistencialista.

Els serveis municipals vers les persones són més necessaris on el capitalisme ha castigat i concentrat les classes socials més oprimides -com al Barri Antic de Manresa- però han de tenir vocació d’anivellar diferències socials, d’afrontar els greus problemes d’habitatge i les inclemències de l’escalfament global, que mata vulnerables, possibilitant una comunitat autosuficient en el suport mutu a partir de les xarxes existents. Aquesta ha de ser la filosofia social del Pla de Barris de Manresa.