Ara ja us podeu morir tranquil, emèrit!

Sa Majestat, no tinc el gust, però sento l’obligació d’escriure’l per assabentar-lo de l’enuig que ha causat a molta gent que mai li ha tingut cap afecte veure com el blanquegen els seus vassalls, tot i el currículum delictuós que acumula. A banda comportaments amorals per l’exemplaritat que calia esperar del vostre càrrec, hi ha documents que especifiquen delictes fiscals per valor de desenes de milions d’euros, acumulats abans de l’abdicació a favor del vostre fill, i després, quan vau fugir «per ajudar». Majestat, ja sabem que pel càrrec que ostentàveu abans d’abdicar vau quedar eximit de qualsevol (i) responsabilitat, i que més tard hi va haver «aportacions amigues» que van tapar els vostres forats fiscals. Però això no treu la raó als qui pensen que mereixeríeu condemna, com qualsevol altre delinqüent provat. Allò de què qui la fa, la paga, m’explico? Oi tant, que sí, que m’enteneu. Per això vau procurar que el vostre regnat mantingués i ampliés el nombre de varvassors heretats del franquisme, perquè us salvessin la cara si es donava el cas, com va ser. Fidelitzats amb tractes de favor, rendes i beneficis, ells mai no mossegarien la mà de qui els va donar menjar. Per això han sortit en tromba a blanquejar la vostra figura en tot l’afer del cop d’estat del 23-F, ara que han trobat l’excusa per treure a la llum allò que han estat cuinant acuradament des de fa 45 anys. No m’ho invento jo, sinó historiadors, analistes i articulistes amb força més criteri i coneixement per denunciar l’ocultació de documents cabdals d’aquell fallit espeternec dels militars ancorats en el passat. Ja perdonareu la desconfiança, però és que costa d’entendre tanta unanimitat entre partits que estan a matadegolla en tot i més. El sistema els uneix, i la faramalla mediàtica s’ha afegit a la reivindicació de la vostra tornada heroica des de l’exili daurat en dictadures fraternals. Torneu quan vulgueu, Majestat, però encara que Déu us doni llarga vida, sapigueu que ara ja podeu morir tranquil i estimat al vostre regne. Vist el devessall d’eufòria d’aquests dies, teniu garantits uns funerals d’estat a l’altura dels que va tenir el dictador que us ho va deixar tot lligat i ben lligat. O més, encara, perquè les tecnologies actuals possibiliten tota mena de magnificències (espectacles visuals amb drons, recreacions virtuals del vostre somriure trempat en el cel madrileny, etc.). No patiu per res, ni escolteu els qui trobem a faltar que es desclassifiquin els papers que podrien explicar pecats pitjors que els vostres (GAL, imam de Ripoll, policia patriòtica, operació Catalunya...). No patiu, perquè ara ja ens tenen entretinguts amb els retrets de la senyora Carmen al seu marit Antonio, el Tejero còmplice, ja sabeu.