«Tanto monta, monta tanto»

«No presten atenció, no s’esforcen, arriben a l’hora que els rota, ja no escriuen mai, no llegeixen, la maleïda tauleta, el mòbil... És veritat que sempre hi ha un grupet que funciona millor, però n’estic farta». Aquesta reflexió podria ser d’algun mestre –o mestra– de Secundària, perquè és cert que l’ecosistema educatiu de l’adolescència ha mutat cap a un model en què l’autoritat –i la credibilitat– del docent ha caigut en picat; per cert, amb una aportació gens menyspreable al descrèdit per part de força famílies. Però no: aquesta confessió me la va fer l’altre dia una professora d’universitat, amb més de vint anys d’experiència, a qui han encarregat noves tasques que li suposaran allunyar-se de les aules. Jo la vaig felicitar pel nomenament, tot i que vaig tenyir l’enhorabona amb un punt de lament per la pèrdua del contacte directe amb els alumnes; però ella mateixa es va encarregar de treure’m de l’error: «Estic encantada! Fa temps que ja no ho aguantava».

No sé si som conscients del fracàs que trasllada aquest corrent de frustració entre els qui preparen els ciutadans del futur; i dic corrent perquè aquest no és, ni de bon tros, un cas aïllat. La protesta recent de docents a Catalunya, tips de la càrrega de feina i de la manca de recursos, ho confirma. I a mi em sembla tan atroç com perillós. Només em consola conèixer històries que naveguen en direcció contrària, gairebé sempre a lloms de la il·lusió. Per exemple, la de Guillermo Duque, @Guilleproff a les xarxes socials, que ha convertit en fenomen viral la seva manera d’ensenyar matemàtiques, llengua o història amb la guitarra a la mà i component cançons amb els seus alumnes. La llista d’èxits inclou un «Antonio, antònims», passant per «Parells, senars» o «Majúscules»... fins a arribar al meu preferit: un reggaeton sobre els Reis Catòlics, amb el «tanto monta, monta tanto» fent d’estribillo. Guillermo té trenta anys; els seus alumnes, entre set i vuit. I m’agradaria creure que les seves passions per ensenyar i aprendre es mantindran amb el temps. Però no sé si l’encanteri d’una guitarra serà suficient.