Josep M. Ballarín: deu anys d’absència

Josep M. Ballarín (Barcelona 1920) Va ser una personalitat de primer ordre que va deixar una obra rellevant i un gran mestratge; reconegut per la seva actuació ciutadana amb la Creu de Sant Jordi. La ciutat de Berga li atorgà el Premi de Cultura i la medalla d’Or. Era fill adoptiu i predilecte de la Vila de Gósol.

Format als Escolapis; participà en la Guerra Civil al bàndol republicà a la «lleva del biberó». A la postguerra va ser internat a diversos camps de concentració. Greument malalt, passà sis anys a Matadepera, que foren cabdals per a la seva formació personal. Decidit al sacerdoci, entrà a l’Oratori de Sant Felip Neri a Barcelona, d’allí passà a Solsona el 1952, on va ser professor al Seminari. El 1958 el van nomenar capellà custodi del santuari de Santa Maria de Queralt on restà trenta-cinc anys. Allà va acollir personalitats de tota mena, destacadament polítics i intel·lectuals d’oposició al franquisme, que havien de tenir un paper molt important en la vida del país. Paral·lelament, endegà una intensa activitat: impartí cursos, donà conferències arreu de Catalunya i a l’estranger; dirigí la col·lecció «Blanquerna» de llibres d’espiritualitat, i inicià la publicació de llibres propis, una quarantena; col·laborà a més en periòdics com Avui, Serra d’Or, Qüestions de Vida Cristiana, L’Erol, Cadí-Pedraforca, etc. activitat que mantingué sempre. Participà també en espais de ràdio i de televisió.

El 1993 va ser rellevat al Santuari de Queralt i passà a Gósol, on va fer de vicari fins al seu traspàs.

Els seus llibres, poc convencionals, en forma de narrativa, novel·la i assaig tenen sempre amb un fons humanístic i reflecteixen un coneixement profund dels temes, aconseguint, tanmateix, una gran proximitat comunicativa. Destaquem Francesco (1966, 6 edicions traduïdes a l’italià i al castellà), La paràbola dels retorns (1980, 3 edicions), Mossèn Tronxo (1990), amb més de cent mil exemplars venuts. Homenatge a Queralt (1994), Santa Maria, pa de cada dia (1996) premi Ramon Llull i diversos llibres de contingut biogràfic, el darrer El sac dels records (2015). El Berguedà va ser present en força les seves obres i activitats.

El 2018 se li feu un homenatge pòstum en ocasió del lliurament del seu fons documental a l’Arxiu Comarcal del Berguedà, el presidí la consellera de Cultura de la Generalitat. També pel centenari del seu naixement se’n van celebrar actes a Berga, Gósol i Barcelona amb participació de rellevants personalitats del món cultural i mediàtic.

Llegia bé els llibres, la vida i les persones. Va saber trobar el seu camí -un camí de saviesa- i el va fer fecund per a ell i pels altres. Explicant, escrivint, acollint, escoltant i aconsellant molta gent. Va fer molts amics, entre els que em comptava.

Va morir a Berga el 18 de març de 2016. Recordem la seva mirada franca i profunda. El seu pensament, reflectit en les seves obres, és un llegat magnífic.