Aux Armes Citoyennes

Quan vaig saber que el 8M queia en diumenge, vaig pensar que quina mandra, que no tenia gens de ganes de parlar del dia de la dona. També és veritat que ningú m’obliga a fer-ho, però, en certa manera, em sento amb el deure d’aprofitar aquest altaveu que se m’ha ofert.

Heu de saber que estem cansadíssimes d’haver de continuar fent pedagogia sobre la bretxa salarial, sobre la igualtat d’oportunitats en el món laboral, de repetir fins a la sacietat que el patriarcat s’ha d’abolir perquè, clarament, és injust. Podria continuar citant més exemples, però tothom ja sap de què parlo, i amb aquest tothom, avui em dirigeixo especialment a vosaltres, homes cis i heterosexuals.

Teniu tota la informació al vostre abast, disposeu de tots els mitjans per entendre de què va el feminisme i, així i tot, encara hem de sentir que en coneixeu una que va denunciar un pobre paio falsament. També en coneixeu una altra que es va insinuar clarament al vostre bon amic i que quan va dir que no volia continuar, aquest bon jan ja portava una trempera que ni la Torre Eiffel il·luminada.

I als que actueu i penseu així voldria dir-vos que no sou eterns, que en vindran de millors. I si aquest moment no arriba, doncs tampoc passarà res, perquè nosaltres, parlo per les que mai no ens han posat la mà a sobre, sobreviurem com hem fet fins ara. Encara més, estem tan cansades de la vostra mediocritat que ens acabarem unint, formant una mena de moviment Pussy Riot, i aquest cop la frase «si ens toquen a una, ens toquen a totes», serà de veritat. Formarem el nostre propi batalló i allà on la justícia no arriba, arribarem nosaltres. Aprofitarem l’invent de Monsieur Guillotin, però el que us tallarem no serà el cap. Ai… si això passés…

Acabo d’escriure el que moltes pensem quan no se’ns contracta perquè estem embarassades o quan ens hem de quedar a casa cuidant els nens si estan malalts i fer hores extres a la feina o quan algun tio, que descriuen com a «ben normal», n’ha matat alguna de nosaltres. I potser em direu: «ei no et passis, no tots som aquesta xacra» i com que estic tan emprenyada, us respondré amb un not all men but always a man i em quedaré tan ampla.