Cec o Cecs?

L’evangeli d’aquest diumenge ens explica que «Jesús, passant, va veure un cec de naixement». No és el cec qui el crida, sinó Jesús qui se’n compadeix i pren la iniciativa d’anar a guarir-lo.

Aquell pobre home no hi veu, no hi ha vist mai, la ceguesa el manté passiu, no pot treballar. Es veu obligat a captar per sobreviure i al mateix temps es troba apartat de la societat. Però és pitjor encara, ja que és malvist per tothom a causa de la seva condició, perquè en la seva comunitat hi ha la creença que les malalties o les discapacitats són un càstig de Déu pels pecats.

El Déu en qui creien era el jutge terrible que castigava qualsevol transgressió. Fins als deixebles cauen en aquest parany i li pregunten: «qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?» La resposta de Jesús és ràpida, «No ha estat per cap pecat». El Déu que es revela en la persona de Jesús és el Déu que salva, no el que castiga. El mal no és de cap manera volgut per Déu, el que vol Déu és que s’hi posi remei, i per això Jesús el guareix, «perquè es manifesti en ell les obres de Déu».

Quan la gent el veu guarit no ho entén, alguns creuen que no pot pas ser ell, no entra dins els seus esquemes (i a sobre ha estat guarit en dissabte, quan la llei prohibeix qualsevol treball).

D’aquest text em crida l’atenció la quantitat de traves, interrogatoris i dificultats que pateix el pobre cec pel sol fet que ha recobrat la vista. Quan el més senzill i lògic hauria estat alegrar-se de la seva sort.

Potser aquesta reacció de la gent ens escandalitza. Però ens hauríem de preguntar quants cops culpem algú de la seva situació, com si encara continuéssim creient, com fa dos mil anys, que les desgràcies o malalties són només un castic per les males accions.

I encara pitjor, a vegades fem com ells i sembla que ens dolgui l’ajuda que reben les persones necessitades. Som nosaltres els cecs? En aquest text l’evangelista està retratant un mal costum social que tenim encara avui dia i alhora diu que, tal com va demostrar Jesús amb la seva actuació, l’únic sentit del mal és buscar-hi remei o prevenir-lo, no buscar culpables.