Desacomplexadament

El conseller Dalmau ha estat clar: Cal eliminar tots els senglars desacomplexadament. M’he fet fan del conseller de la Presidència Albert Dalmau. Feia temps que no veia ni sentia un polític tan deixat anar, tan resolt, tan «sueltu» tan... desacomplexat. En la frase i sobretot en l’adjectiu «descomplexadament» s’entén tot del tot el que vol dir: Vol dir que està fins als ous dels putus senglars. I no només ell sinó tots. Tothom, Totis. Feia temps que no veia un conseller, de fet ni cap polític va deixar-se anar tant per proclamar un objectiu tan clar. Desacomplexadament, vol dir que fins aquí hem arribat, Vol dir eliminar-los tots sense ni un remordiment. Vol dir prou ja de donar peixet als senglars. Desacomplexadament és un crit, desesperat de guerra. I em sembla bé veure un polític desacomplexat. I em sembla bé acabar d’una punyetera vegada amb els senglars. Amb ells, els senglars, hi he tractat poc. La meva primera experiència va ser salivant veient com l’Obèlix se’ls cruspia. I la meva segona experiència quan de nit, un senglar que tornava de ronda, em va trinxar el cotxe pel davant, per sort no hi va haver ferits, excepte el senglar que va passar a millor vida, Millor? Vull dir a pitjor vida perquè d’uns anys ençà els senglars viuen de puta mare pels nostres vorals. Ells sí que fa anys que viuen desacomplexadament a costa nostra. La seva darrera i gran troballa en la seva carrera vital per viure com els humans han estat els contenidors de deixalles on s’instal·len com qui té una segona residència i viuen a cos de rei i de senglar i, a costa nostra mengen a la carta. Celebro el conseller desacomplexat anunciant la croada, però trobo que va tard, anem tard. Fa anys que els caçadors reclamen menys complexos i més permisos per caçar-los distrets i sense miraments, Però ailàs!, teniem massa complexos que ara, sembla, s’han acabat. El conseller de la Presidència, a qui he vist molt, però molt decidit, no ha explicat si ell en persona es calçarà un rifle a l’esquena o armarà trampes per enxampar-los o... De fet, no vull saber-ho. Crec que no volem saber-ho conseller. Tampoc sé si ho farà sol o si es reunirà tot l’xecutiu en pes, fent tàndem amb el conseller d’Ordeig – sí, el d’agricultura – a qui li reconec una bona tasca al capdavant de la pasta porcina africana fins que es va ennuegar amb la famosíssima teoria de l’entrepà. Recorden? Durant dies i dies al país no es va parlar de res més. Ara, en canvi, tots muts i a la gàbia i mirant cap on sigui menys cap a Collserola que mentre jo escric això en divendres i vostès s’ho llegeixen en diumenge no en tinguin dubte que un escamot valent i desacomplexat d’homens de govern pentina Collserola per deixar-la neta de senglars. I quan dic «neta» ja m’han entès perfectament. Els caçadors i els pagesos tenien raó, però aleshores tot, pel que es veu, ho aturava el fet de tenir manies i complexos. Senglars... heu llepat.