Innovació comercial

Setmanes enrere, la Cambra de Comerç de Manresa ens convidà a una experiència interessant: viure un «Safari tour de comerç top» a Barcelona. Vam visitar una desena d’establiments innovadors, de diversos rams i dimensions, independents o formant part de cadenes. Els seus responsables ens van rebre amablement per explicar quines estratègies han utilitzat per mantenir-se molt atractius i projectats al futur, fomentant sempre l’experiència positiva del client. Hi havia exemples de comerços tradicionals reinventats o bé creats de bell nou. Una bona mostra, doncs, de les tendències en el nostre àmbit que, adaptables a cada realitat empresarial, han de ser un far per no quedar estancats.

Efectivament, aquesta és la línia que hem de seguir. La societat ha canviat en gran manera durant la darrera dècada. L’aparició de la compra a distància o en línia, ha sacsejat força el sector. I cal donar-hi resposta des de l’establiment físic, un punt de trobada personalitzable. Això fa que hom hagi de dissenyar noves maneres d’atraure el potencial comprador. Tanmateix, sempre tinc el dubte de saber què és primer, si l’ou o la gallina. És a dir, si primer creem la necessitat de compra, o bé ens adaptem a la demanda existent. Realment, i de manera frenètica -empesos pels creadors d’idees i d’espais-, canviem constantment l’oferta de productes i la manera d’exposar-los. No sé si realment la gent demana anar tan de pressa. En qualsevol cas, vivint en un món global i no podem defugir entrar, més o menys, en aquesta dinàmica. I, sortosament, encara mantenim el lideratge, ja que la venda a través del comerç electrònic -o sigui, sense experiència personal- se situa al voltant del 10% del total de compres minoristes a casa nostra. Per altra banda, diuen les estadístiques, que el nostre volum de negoci creix, fins i tot una mica per sobre de la mitjana europea.

De tota manera, és bo conèixer les noves tendències que s’estan generant. De fet, Catalunya -i Manresa, també- té una xarxa comercial potent, diversificada i ben consolidada, amb història. I no només hem de fer seguidisme d’altres països, sinó que nosaltres podem prendre també la iniciativa i assajar nous escenaris. Objectivament, tenim les eines i la base material i humana idònies per fer-ho i esdevenir un laboratori de projectes.

Es pot dir que no tothom parteix amb les mateixes condicions. Certament, així és. Les grans i mitjanes empreses -que normalment compten amb més d’una botiga- disposen de més recursos financers i humans. O sigui, hi ha qui té més temps per plantejar models innovadors o experimentals i, seguidament, capacitat logística i econòmica d’implementar allò que es vol fer. Ara bé, això no vol pas dir que la resta ens hàgim de mantenir passius. Com ja vaig comentar en l’article anterior, convé rejovenir les nostres empreses -tant en l’àmbit de direcció com el del personal laboral- perquè la nova energia, complementada per l’experiència dels que fa anys que estan darrere el taulell, permeti imaginar una altra visió del negoci.

Posats a suggerir idees atrevides, crec que s’hauria d’analitzar la possibilitat de crear a la nostra ciutat un espai singular on provar nous formats d’exposició dels productes de les marques locals. Proposo cercar un lloc on, de manera transversal i rotativa, es podrien exposar i vendre articles de moda, llar, cultura, oci, etc. dels comerços interessats a participar-hi. Alhora podria esdevenir un bon marc per fer presentacions especials i exclusives, a manera de pop up store col·lectiva o showroom comunitari. De fet, fa força temps a Manresa es varen celebrar dues edicions (2013 i 2015) de l’”SVIP”, una aposta atrevida que no va tenir continuïtat, amb una filosofia similar, si bé en aquell cas, només puntual i temporal, com una fira. I cal afegir que als BID (Business Improvement Districts) internacionals, mirall dels APEUS nostrats encara no nats, aquesta és una pràctica corrent. Si ho aconseguíssim, donaríem, encara més, la imatge d’una ciutat comercialment viva i dinàmica, que no es pot deixar de banda. Al mateix temps, podríem sumar esforços i treballar col·lectivament, rebaixant substancialment els costos i la presència mediàtica. No és fàcil, però, comencem a treballar-hi?