Bach Friday

Obro el correu. Assumpte: Black Friday, llegeixo erròniament. L’esborro perquè això del Black Friday no m’agrada gens. Com el Halloween; però això seria tema d’un altre article. El correu venia signat pel Palau de la Música, penso. Arrufo les celles, vaig a la paperera i el recupero. Hi diu Bach Friday i no pas Black! Bach del gran mestre d’Eisenach i no pas Black que vol dir negre. Llegeixo bé el correu de dalt a baix i m’ofereixen cinc concerts de Johann Sebastian Bach a meitat de preu. Literal. I sense despeses de gestió. L’Oratori de Nadal, la Missa en si menor, els Concerts de Brandenburg i les dues Passions. Una ganga! Som en temps de Quaresma i Setmana Santa és a la cantonada. Caramelles, mones i lectures de la passió el Divendres Sant. Rituals que any rere any ens marquen el pas del temps i ens endrecen la vida. I la música de Bach ens hi ajuda. Com diu el programa de mà del Palau «la interpretació de les passions de Bach ha esdevingut, al llarg dels anys, una veritable tradició al Palau, un ritual musical i espiritual compartit amb el públic temporada rere temporada». Divendres sis de març vaig tenir la sort de poder gaudir de la Passió segons Sant Joan interpretada pel Monteverdi Choir i l’orquestra English Baroque Soloists - ambdós fundats per Sir John Eliot Gardiner-que en van fer una interpretació impactant i commovedora. En La música en el Castillo signat pel propi Gardiner ens diu - i tradueixo directament del castellà- que la Passió segons Sant Joan «constitueix un dels amalgames més audaços i complexos de narració d’una història i meditació, religió i política, música i teologia, que s’han fet mai». I en dono fe. Johann Sebastian Bach no va tenir una vida gens fàcil. La mort sempre va ser molt present en la seva vida, des de la infantesa, quan va quedar orfe als deu anys i, anys més tard, amb el traspàs de tretze dels seus vint fills. S’hi va afegir, al juliol de 1720, la mort de la seva primera dona, Maria Barbara, que va morir de cop als trenta-cinc anys. «És una idea falsa que la malaltia i la mort tinguessin un pes relatiu en temps de Bach. Mai, ni ell ni ningú, seria capaç d’acostumar-se a aquests abismes, tot i que, en les llars de l’època, fossin habituals amb insistència. Comptar el temps era comptar el temps de viure» ens diu l’estudiós de la música, Ramón Andrés, en una altra lectura també molt recomanable Johann Sebastian Bach. Los días, las ideas y los libros. No sé si me n’he sortit, però amb aquestes línies volia animar-los, en aquests dies de Quaresma, a gaudir de la companyia de Herr Bach. Música i llibres; llibres i música. Danke Schön, Palau de la Música, per aquest regal!