La geologia de Sallent

El geòleg Josep M. Mata va xerrar sobre la geologia de Sallent i del barri de l’Estació, en la matinal de neteja als entorns del castell, el 7 de febrer. Va explicar-ne un recorregut de dotze quilòmetres, que el considera escola de geologia. Des del castell i l’església de Sant Sebastià es veu com el Geoparc comença a Montserrat, a l’esquerra la serra de l’Obac, per l’altra banda, va pujant fins al Port del Comte, on s’observen dues de les grans unitats geològiques del País, la Depressió Geològica de l’Ebre i el Pirineu. Davant observem la falla del Guix, que des de can Abadal es va amortint i s’enllaça amb l’anticlinal que baixa de la riera d’Oló, per acabar al serrat de Castellnou a Santpedor. A Sallent, la falla baixa del llambrot de dalt la muntanya, travessa el riu per sota, «on hi ha el mal del pecat». És un moviment on la petita placa ibèrica xoca amb una de més gran que arriba fins a la Xina. Com que el xoc és desigual, la gran munta la petita, en cargolar-la per dins. El mapa del Pirineu català-aragonès és llarg: de Balaguer a la Vall d’Aran, de la Maladeta, a Benasc. Cap al sud s’anomena placa ibèrica. Al nord limita amb Carcassona, Foix i Pau. Actualment, els geòlegs consideren que el Pirineu va del Cap de Creus fins a Astúries, ben a prop de Galícia. Hi ha diverses falles que es veuen bé a peu. Una contrafalla inversa, per retro-encavalcament, en afluixar-se per darrere, provoca un trencament. Es comprimeixen i van cap a la Bòfia, a 165 metres de la superfície, amb cavitat al centre, però les esquerdes de les cases afectades recauen més en la perifèria, com demostra la investigació feta per l’equip del doctor Mata, a través d’uns plànols trobats en un magatzem de la Mina. Els responsables havien trobat la bòfia el 1952, i una segona no reflectida enlloc. Van detectar que a través del riu entrava l’aigua. En mesurar la Bòfia, en direcció est-oest, observaren que estava associada a la falla del Guix. La culpa no era de la mina, sinó de la falla. Ara bé, els seus responsables són culpables d’actuar de forma triomfalista i prepotent, deixant de banda la geologia; del volgut silenci no comunicant-ne l’existència a les autoritats; I, en la subsidència de La Rampinya, en permetre donar permís d’edificació, quan no era procedent. L’Institut Geològic de Catalunya ha d’estudiar altra vegada l’equilibri híbrid de la zona perquè continua entrant l’aigua, com van evidenciar especialistes de diversos països en un Fòrum Internacional, quan ni la Generalitat ni Madrid els feien cas. Des del 2019, el procés segueix i el lloc continua enfonsant-se. Cal un estudi profund per solucionar-ho. Com la Mina i l’Ajuntament són víctimes de l’Administració, s’han de posar d’acord. Mata i l’arquitecte Jordi Ludevid aposten per la creació d’un consorci amb participació de l’Estat, la Generalitat, l’Ajuntament i l’empresa, que gestioni la solució del rescabalament i dels problemes futuribles.