Tot està permès, al futbol

Es veu que el central alemany Antonio Rüdiger (33 anys) té complicat anar al Mundial amb la selecció d’Alemanya. I no pas per falta de qualitat futbolística; això si és que no considerem el comportament dins dels terrenys de joc com a un aspecte fonamental per compendiar les virtuts d’un futbolista (que ho hauríem de fer) i demés personatges que formen part del mon del futbol. Resulta que per als seus compatriotes les seves actituds agressives són inacceptables. Com el cop de genoll que li va etzibar al jugador del Getafe Diego Rico. Rüdiger va tenir l’ocurrència d’explicar que «si l’hagués volgut picar, no s’aixeca. El mato!» L’àrbitre gallec Alejandro Muñiz Ruiz ni el va expulsar, ni el va amonestar, ni tan sols va xiular falta. El VAR no hi va intervenir. I el Reial Madrid, esclar, no se sap que l’hagi sancionat o advertit en cap sentit, ni per l’agressió a Diego Rico ni per les declaracions posteriors, que ja no se sap quina actitud és pitjor. Rüdiger té un historial ben farcit d’anades d’olla. A l’última final de la Copa del Rei, per exemple, li va llançar un objecte a l’àrbitre Ricardo de Burgos Bengoetxea. El van sancionar amb 6 partits. I el seleccionar alemany Julian Nagelsmann va declarar al Süddeutsche Zeitung que Rüdiger estava fent «coses inacceptables». I dues personalitats futbolístiques de tant pes a la Mannschaft com Lothar Matthäus i Stefan Effenberg han demanat directament que «se l’expulsi». És extraordinari. Tant, que no acabo d’entendre que l’actual entrenador del FC Barcelona, Hansi Flick, tan alemany com Nagelsmann, Matthäus i Effenberg, no qüestioni segons quins comportaments. No vull dir que critiqui res, ni ningú del club que el paga i que li ha permès retornar a la primera línia del futbol europeu, amb què no ho beneís, n’hi hauria ben bé prou. Perquè la degradació és alarmant. Als camps, a les graderies, a les Llotges presidencials… o en jornades, fins fa poc tan memorables, com les eleccions a una presidència.