Ramon Bacardit no és de dretes

Com a contribució a una convivència en pau i per evitar que ningú no prengui mal estic disposat a proclamar que Ramon Bacardit, líder de Junts per Catalunya a Manresa, que acaba de pactar la futura candidatura municipal amb Sergi Perramon, ex-Front Nacional, no és de dretes. Faig aquesta afirmació per no perjudicar la persona d’en Bacardit ni la seva formació, que té tot el dret del món a fer política en un clima de respecte. I ara els explico el motiu d’aquesta declaració, que molts lectors trobaran inesperada i àdhuc incomprensible.

La setmana passada, en aquest mateix espai, vaig recórrer a la ironia per escriure que a Manresa (i a Catalunya) gairebé ningú no és de dretes, o al menys així es dedueix de les diferents autodefinicions que s’escolten a la conversa política. Hi ha gent que es declara d’esquerres sense manies, però ben poca es declara de dretes. Si fem cas del que diuen, país i ciutat estan políticament descompensats.

En anatomia, els cossos tenen un costat esquerre i un de dret, amb una ma, un peu, una orella, etcètera, de cada. El fetge és a la dreta i la melsa és a l’esquerra. Succeeix el mateix amb tot el que veiem, amb els objectes i els paisatges, i si no distingim la dreta de l’esquerra, tindrem problemes al conduir. Però en política la cosa funciona diferent. O es veu diferent.

La raó me l’ha explicat en Ramon Bacardit en un missatge a X. Diu el següent: «Hi ha diversos motius pels quals a ningú li agrada ser titllat de ser de ‘dretes’ a Catalunya. El més evident seria pel fet que quan t’assenyalen que ets de dretes, automàticament s’activen els moviments d’extrema esquerra degudament dirigits, per a realitzar el corresponent assetjament, vandalisme i odi contra la formació política assenyalada».

Jo no vull que la formació d’en Bacardit, ni ell mateix, siguin objecte d’assetjament, vandalisme i odi. Condemno que els amenacin en cartells o pintades, o que els pengin en efígie i els trenquin els vides del local com en una recent manifestació feminista/anticapitalista. Per evitar que res d’això no es repeteixi, estic disposat a afirmar que no són de dretes, i per tant, prego que els deixin fer política en pau i que se’ls combati amb la paraula i les idees, com toca en democràcia. I tot seguit afegeixo: faria el mateix prec i les mateixes condemnes si ells diguessin que són de dretes, perquè hi tindrien tot el dret. Al capdavall, si no hi ha dreta, no hi ha esquerra, i tot és una sopa indiferenciada.