El rasclet de la consellera

L’eina amb la qual (figuradament) la portaveu del Govern va passar pel Berguedà (el rascle o el rasclet) és un estri agrícola o jardiner amb un mànec llarg i unes pues transversals. Serveix per arrossegar fulles i herba, tot anivellant la terra. L’analogia en l’àmbit polític consistiria a buscar o proposar recursos de forma exhaustiva.

Sense ànim de ser-ho (exhaustiu), la llista de les últimes prometences a Bagà i a la resta d’indrets on es va aturar inclou: l’inici de les obres per portar la C-16 amb format d’autovia fins als peus del Cadí a la tardor de l’any vinent, el suport oficial i accionarial a la central hidràulica reversible a La Nou (esperant el resultat de les consultes ciutadanes d’aquest cap de setmana), l’empenta (una més) al polígon comarcal i el reforç rotund per a l’establiment de parcs de plaques solars com el de Casserres. Tot això sense els pressupostos catalans i amb la tramitació demorada fins al juny.

Sempre m’ha sorprès aquesta forma de visitar el país per part dels consellers. Aprofiten per fer diverses visites en un sol dia, concentren l’agenda i ajusten horaris fins a l’atac de nervis dels seus subalterns i dels que els esperen a cada aturada oficial. En el cas que ens ocupa, va començar a Bagà per anar baixant cap a Casserres o Olvan. Consti que els grans anuncis “territorials” els va fer a la localitat berguedana on el batlle és del mateix partit que ella: el PSC.

Si jo fos un debutant en això de l’anàlisi política, celebraria el festival de millores i inversions per recuperar anys de retards i incompliments. Però n’han passat de tota mena i colors. L’orella de Casserres és l’última obra major reivindicada a les xarxes per part d’un d’ells: Joaquim Nadal quan encara era socialista. D’això fa tants anys com per poder llistar tots els titulars d’aquest departament implicats amb anuncis similars. Felip Puig (CiU) ho va ser abans del citat Nadal, a qui van seguir més convergents com Lluís Recoder, Santi Vila, Josep Rull, Damià Calvet i Jordi Puigneró. Després van venir l’efímer Juli Fernández, carregat de compromisos buits, i Ester Capella per ERC. Les ofertes marrades i compactades a les hemeroteques de tots ells fan pujar els colors a la cara. El temps, el més just dels jutges, posarà l’actual responsable al lloc que li correspondrà: una més a la llista o qui la va tancar amb mèrits.

L’últim paràgraf em serveix per anotar la nova i última jugada de l’empresa promotora de la central reversible. En una mena d’ «all-in» va pujant la seva aposta cada dia que passa. Ara ofereix uns altres dos milions d’euros per desmuntar la vella i contaminant central tèrmica de Cercs. Reversible i inevitable a pesar dels ecologistes.