La dignitat de Noèlia entre tanta indignitat

Morir amb dignitat, just quan un grapat de personatges indignes s’han apoderat de la vida, hauria de ser molt més que un contrapunt de revolta contra tanta injustícia que ens aboca a viure indignament. L’alliberament volgut de la Noèlia posa a prova convenciments i creences que van més enllà del fet concret. Si ens hi posem de debò a analitzar-ho, qüestiona comportaments que sofrim diàriament amb la covardia dels tebis incapaços de fer foc nou per transformar la realitat. I amb l’astorament que ens paralitza, deixem que la maldat imperi en mans dels personatges que fan anar el món segons els seus interessos. Un exemple: aquests dies hem vist com el vil Trump fitxa el roí Mark Zuckerberg, per al consell assessor encarregat de dissenyar la política nord-americana sobre intel·ligència artificial. Zuckerberg és l’amo de Meta, l’empresa de Facebook i Instagram condemnada aquesta setmana per haver prioritzat els beneficis econòmics a la seguretat, coneixedor com era dels possibles efectes nocius de les seves aplicacions sobre la població infantil. Ja veurem com acaba el recorregut judicial de la sentència, però ens sobren motius per creure que la IA en mans d’aquesta mena de personatges indignes (Musk, Bezos, Huang i Ellison entre d’altres) no equilibrarà pas els beneficis i els perjudicis que causarà la revolució tecnològica. A hores d’ara, amb les evidències de l’ús malvat que es fa per a la indústria de la guerra, la implantació de models socials basats en la despersonalització o la pèrdua de valors, no cal esperar res que ajudi a viure dignament ningú en aquest món que tenen controlat i mediatitzat personatges abjectes que es reparteixen el domini de les plataformes socials, el hardware especialitzat i la computació en el núvol. Utilitzo volgudament sinònims de la indignitat que fa moure el món, de la ignomínia amb què es comporten líders polítics, econòmics i de l’opinió publicada en qualsevol espai territorial, perquè tanta infàmia s’ha fet insuportable. Inadmissible per a qui vulgui viure (o morir) amb dignitat. Agafeu qualsevol tema que us afecti o provoqui indignació: la reaparició del barraquisme que torna a condemnar a la indignitat persones mancades de cap dret? La creixent escletxa per on s’escola la convivència? La ignomínia dels qui fan negoci amb el repartiment injust de la riquesa? L’oprobi dels qui aprofiten informació privilegiada per a enriquir-se fent ballar al ritme del seu poder l’economia mundial? Etcètera. El silenci resignat com a resposta a tants deshonors ens fa culpables i ens condemna. Si fa més de dos mil anys un fet extraordinari amb resultat de mort va exemplificar el concepte de ser digne, l’opció de la Noèlia evidencia ara la hipocresia d’aquells que l’han blasmat.