Inquisició digital

«El miedo guarda la viña» és un dels refranys més encertats per entendre per què es deixa de fer alguna cosa, sigui el que sigui, per temor a les conseqüències. Aquesta renúncia pot tenir efectes positius, sens dubte, perquè la por funciona com un senyal d’alarma i ens permet esquivar els perills. La por ens convida a allunyar-nos d’un penya-segat; o a no acostar-nos a un riu amb cocodrils; fins i tot a no creuar amb el semàfor en vermell. Aquí exerceix gairebé com a sinònim de prudència, així que benvinguda sigui. Una altra cosa ben diferent és quan aquesta por ens impedeix expressar-nos amb llibertat per airejar les nostres idees. I la veritat és que la història acumula èpoques en què parlar és sinònim de risc extrem; potser la Inquisició sigui un dels exemples més contundents, amb els seus milers de víctimes a Europa, inclòs el pobre Giordano Bruno, a qui van cremar viu per «heretge, impenitent i obstinat». Els Reis Catòlics van ser alumnes avantatjats del que segles abans havia posat en marxa França per preservar l’ortodòxia catòlica; i el seu impuls inicial va permetre mantenir operatius durant tres-cents cinquanta anys aquells funestos tribunals eclesiàstics que van perseguir, torturar i assassinar centenars de persones. Per a la seva tasca repressora, la Inquisició va comptar amb un instrument fonamental: les denúncies anònimes.

I ja és curiós que, tants segles després, aquest mateix anonimat hagi tornat per convertir-se en arma llancívola de les turbes d’inquisidors que pul·lulen per les (mal) anomenades xarxes socials. Busquen peces de caça major, és clar, com Rosalía per un comentari equívoc sobre Picasso; o Javier Bardem, per plantar-se a la gala dels Oscar amb el «No a la guerra». Però els ofesos vocacionals no fan fàstics a res ni a ningú. Per això cada cop més gent, inclosos creadors artístics i intel·lectuals, famosos o desconeguts, s’ho pensen dues vegades abans d’expressar la seva opinió. Així que ja anem tard per convocar la primera edició del premi Torquemada, al millor inquisidor digital. Una llàstima que, amb la modernitat a coll, hi hagi tanta gent enamorada de l’Edat Mitjana.