Una colla d’amics

«...que llegien poesia d’amagat... en una cova-celler situada a sota la casa de Cal Peu Pla, de Puig-reig». Així els va descriure el poeta Pere Guilanyà Roure (1897-1964).

Els amics eren Joan Serra Casals (1900-1967) –germà de qui fou alcalde de Puig-reig durant la República Àngel (1903 -1982), - de Cal Peu Pla, els germans Isidre (Puig-reig, 1893 - Montevideo, 1970) i Ramon (1898-1971) Grífol Candàliga de cal Marcelino, Antoni Tomàs Ballús (1908 –Buenos Aires, 1963) de Cal Moliner, i Josep Llucià Bonet (1896 -1959), de la colònia Pons, tots grans lectors, autors de poesies i relats. Amb Pere Guilanyà, també de cal Pons, compartien allò que aleshores, nens com eren, no estava de moda, llegir. Fou el mestre Lluís Calsina Padró (1872 - 1924) que de ben petits els feia llegir a Verdaguer, qui els plantà la llavor.

D’aquesta colla de sis amics, quatre optaren per la vida religiosa, formats al Seminari de Solsona. Isidre fou jesuïta i Ramon capellà ras – durant molts anys rector a Viladomiu Nou-, Tomàs es doctorà en filosofia a Lovaina i en teologia a Friburg, i Josep fou professor del Seminari i, apassionat per la música i el cant fou director d’orfeons a Solsona, Berga I Manresà. Joan Serra i Pere Guilanyà són però els grans i desconeguts poetes.

Joan Serra, que estudià dret i fou, secretari de l’Ajuntament de Berga (1932-1939) primer i Borriana després, fins a la jubilació, fou també el director del Grup Artístic de Puig-reig, que el 1927 estrenà a Puig-reig l’obra de Ramon Vinyes, l’Ombra dels xiprers. A Puig-reig, a Berga i a Borriana no deixà mai de fer poesia.

«Puig-Reig. Ratlla de cases. Carretera.

Llangardaix adormit entre un desert.

Tot és pelat, tot gris... Ni una figuera,

ni una taca de verd»

Pere Guilanyà publicà el 1926 Voluptat, amb pròleg de Ventura Gasol, el primer d’una llarga llista d’una obra extensíssima que ha estudiat Maria Estuch Subirana.

«I és a Puig-reig –li soc com l’heura–

diré diria que puc creure