Estat aconfessional, calendari catòlic

Dissabte Sant. Gràcies per llegir aquest article en una jornada més adient per altres ocupacions. Som al nucli de la Setmana Santa, entre el divendres, dia de la crucifixió de Jesús al Gòlgota, i el diumenge, Pasqua, quan se’n celebra la resurrecció. Un cronograma amb un sentit profund per als catòlics realment devots, que són només una part de la societat, però que es converteix en calendari festiu per a tothom, en dies vermells al calendari i en pausa de lleure a mig camí entre les festes nadalenques i les vacances d’estiu. De les tres fites, les dues primeres estan ancorades al fet religiós, digui el que digui l’aconfessionalitat constitucional, sempre plena de matisos.

Vegem-ho més clar. Aquest any, com tots els anys, hi ha catorze dies festius intersetmanals al calendari: vuit d’estatals, quatre d’autonòmics i dos de locals. Dels dotze primers, establerts pels governs espanyol i català, vuit tenen denominació religiosa. Pel que fa als locals, cada municipi tria els seus, però a Manresa, per exemple, el tema religiós és ben palès a tots dos, i explica la celebració de sengles misses solemnes. Per tant, deu de catorze.

Els festius de motivació religiosa espanyols o catalans d’aquest any són els dies de Reis, Divendres Sant, Dilluns de Pasqua, Sant Joan, l’Assumpció (Mare de Déu d’Agost), la Immaculada Concepció, Nadal i Sant Esteve. Són laics Cap d’Any, el Primer de Maig, La Diada i el 12 d’octubre. Falten, per escaure’s en diumenge, Tots Sants i el dia de la Constitució.

Quant a les festes locals, a Manresa se celebren la Misteriosa Llum, prodigi atribuït a la benvolença de la Mare de Déu de Montserrat, i la Festa Major, que commemora el trasllat a la ciutat de les relíquies de santa Agnès, sant Fruitós i sant Maurici gloriós. Al conjunt de Catalunya és majoritari el costum de vincular la festa gran amb una data religiosa, i si no se’n té de cap de pròpia o adient, sempre queda el recurs d’emparar-se en santa Maria i celebrar-la per l’Assumpció –cas del barri barceloní de Gràcia.

Ahir a la tarda a Manresa avançaven lentament en processó els Armats, els penitents i els passos de les confraries, mentre a les estacions d’esquí avançaven lentament les cues per agafar els remuntadors. Però tant si han recorregut els carrers amb vesta i cucurulla com si han lliscat per la neu amb els esquís, demà passat toca desembolicar la mona. La pastisseria és el ciment que lliga les diferents vivències de les festivitats polifacètiques.