El golàs de Lamine i l’agressió del TSJC

D’ignorants, catalanòfobs, racistes, islamòfobs i intolerants n’hi ha per tot i arreu: als camps de futbol, al carrer, en els cossos policials, en altes instàncies de la judicatura, i en col·lectius professionalitzats en la crispació social on es cova l’odi i la ràbia que l’extrema dreta escampa a través de les xarxes socials i mitjans afins. L’agressivitat creixent condiciona el nostre comportament i amenaça de convertir-nos en residuals si no ens atrevim a plantar cara en tants temes com ens van arraconant. Sense anar més lluny, els càntics dels energúmens al camp de l’Espanyol, dimarts passat, no van ser pas menys greus en intenció que les resolucions del TSJC que ataquen frontalment els fonaments del model educatiu i lingüístic català. L’agressió deliberada contra la llengua i la cohesió social és permanent des de tots els estaments que modulen l’efecte de les formes d’actuació de l’estat espanyol a Catalunya, com ho és el menyspreu a drets fonamentals, o l’ofec econòmic que manté en precari els serveis públics (sanitat, ensenyament, infraestructures) que haurien d’aportar benestar als catalans (val a dir, un altre cop, de tots, tots els catalans, sense valorar la seva ideologia, procedència, cultura o religió). La desvergonyida amplificació mediàtica de l’escridassada de Cornellà ha dissimulat la mediocritat del govern de tothom per no haver respost com es mereix el TSJC. De moment, és clar, perquè no és només l’ofensiva permanent contra la llengua (encara que l’aigualit conseller de Política Lingüística, Xavier Vila, insisteixi a dir que no n’hi ha, d’ofensiva), sinó que és la manca de voluntat política a afrontar un problema que exigeix un replantejament total, tenint en compte la realitat social del país per tal que retorni valor a la llengua que ens trepitgen constantment. Mentre el conseller nega l’evidència alhora que insta els ajuntaments «a no fer ni un pas enrere en l’ús del català», un ciutadà encara espera que esperaràs la resposta al comentari que va afegir en l’enquesta de satisfacció per l’atenció rebuda durant un tràmit administratiu en les dependències municipals: «La llengua d’atenció als usuaris en cap cas és en català en el primer contacte. Si la discriminació es produeix per poca consciència lingüística del funcionari mai no resoldrem el problema. Si és una consigna de l’Administració, encara pitjor i denunciable. M’agradaria tenir resposta al comentari. Gràcies a l’avançada». Temo molt que, si hi ha resposta, l’excusa refermarà la renúncia oficial i individual a exigir correspondència en el respecte a la nostra llengua. Potser ja és hora de mostrar l’enteresa de Lamine quan ha afirmat, sense complexos, com viu la seva convicció. Què esperem nosaltres a mostrar fermesa?