L’Atlàntida té sala al Bages Centre

Quan de petita tornava a veure la mateixa pel·lícula una vintena de vegades, sempre hi descobria missatges nous, expressions que m’havien passat per alt en una primera visualització o, fins i tot, escenes noves que pensava que les havien posat per a mi com a premi per ser tan fidel a aquella història. I quan la pel·li es complicava, normalment perquè algú estimat moria, desitjava que em tornés a premiar eliminant aquella escena. Encara ara, quan mirem el Rei Lleó, espero que el film passi de l’inici de l’estampida directament al Hakuna Matata.

Tornar a veure una pel·li que t’agrada té quelcom de màgic, de nostàlgic. És entrega a aquell imaginari, és convertir aquell espai en casa. És una experiència agradable, confortant, un lloc segur on el teu món s’atura durant una estona i això és quelcom que tots necessitem que passi de tant en tant.

A Manresa hi ha algú que coneix bé la importància d’aquest sentiment i el viu amb més intensitat que ningú. Us parlo d’en Guillem Lafoz. Qui no el conegui només cal que posi el seu nom a Google i veurà que és director de cine, que un dels seus curts, Night Breakers, l’ha fet recórrer un munt de festivals de prestigi mundial i que allà on es respiri amor per la gran pantalla, s’hi planta per organitzar, col·laborar i dedicar-s’hi amb ganes i coneixement.

Una de les propostes per la nostra ciutat on hi col·labora activament és l’”Atlàntida Picture Show”. El setembre del 23 es va publicar per primera vegada la seva programació fantàstica i emocionant a parts iguals. Hi trobàvem clàssics com la trilogia del Senyor dels Anells i pel·lis musicals d’hiper culte com The Rocky Horror Picture Show. Touch-a, toucha-a, touch-me. L’Atlàntida va renéixer a la sala 1 del Bages Centre.

La setmana passada vam poder veure com seria la cartellera d’abril a juny i… Meravella! Poder tornar a veure Big Fish, Hook o Titànic a la gran pantalla és el més a prop que estarem d’aquells bells temps, quan anàvem a veure aquestes pel·lícules al centre de Manresa i tornàvem a casa sota la protecció dels plataners commoguts pel que acabàvem de veure.