«Els de Barcelona»

«Els llibres segueixen els esdeveniments, però no se’ls assemblen; encara els costa més d’atrapar-los que no li costava a Aquil·les atrapar la tortuga a l’exemple clàssic» diu Hanns-Erich Kaminski en el pròleg del seu llibre "Els de Barcelona" a l’edició de 1937. Coneixen en Kaminski? Servidora no en tenia ni idea fins que la historiadora Aurora Madaula ens va comentar que l’editorial Adesiara li havien encarregat de fer-ne la introducció per a l’edició del desembre passat. No es pot dir mai, però no crec pas que torni a la política activa; tot i així, en conservo molts bons records i bones amistats que encara acompanyen el meu dia a dia. L’Aurora anava de número 9 per Junts per Catalunya a les eleccions del parlament del 21 de desembre de 2017. La llista que he votat amb més ganes i més convençuda de ma vida! Em representava la diversitat i transversalitat dels perfils dels candidats i que era la llista del president Puigdemont. Després del 155 - que n’han passat de coses des de llavors!- restituir el president a la presidència de la Generalitat em semblava un tema de justícia. I de dignitat. Torno a agafar el fil. Kaminski era per sobre de tot un lluitador antifeixista. Escriptor, biògraf i periodista molt actiu en el període d’entreguerres. Va venir a Catalunya a finals de setembre del 36 fins a desembre del mateix any i n’ha escrit una crònica interessantíssima i molt ben escrita, amb una prosa cuidada i amb estil. Aprofito aquestes línies per agrair a Francesc Parcerisas la seva impecable traducció. Avui dimecres tindrem el goig de tenir l’Aurora a les 19h a la llibreria Papasseit per conversar sobre tot plegat. No paro de llegir, rellegir i subratllar Els de Barcelona i no puc evitar establir paral·lelismes amb el nostre temps. Parla de lluites fratricides, de la manca d’unitat de les esquerres enfront del feixisme. Que «la manca d’estratègia unitària va portar la divisió i a la pèrdua de posicions de poder». Unitat, unitat, unitat. Algú pot pensar que barrejo naps i cols, però no puc deixar passar l’ocasió de lamentar profundament la manca d’unitat independentista després de l’1 d’octubre. Madaula, que s’ha documentat un munt per poder escriure’n la introducció, constata que Kaminski «identifica els catalans com un poble diferent, conscient de la seva diferència nacional i lingüística, que li fa tenir unes reivindicacions socials i polítiques diverses de les quals es donen a Espanya». Això ho escrivia el 1937. Han passat gairebé 90 anys. Ens diu l’Aurora que Kaminski era optimista. A hores d’ara i veient com va tot plegat, jo no ho soc gens, em sembla que el carro va pel pedregar, però malgrat tot, ara que s’acosta Sant Jordi i manllevant un vers de l’estimat Josep Maria de Sagarra, continuarem lluitant «per plantar cara a tots els dracs del món».