El gran violador

L’apartat 4 de l’article 2 de la Carta de Nacions Unides prohibeix de forma absoluta l’ús i l’amenaça d’un ús unilateral de la força d’un estat contra l’altre, en especial per atemptar contra la seva integritat territorial o la seva independència política. No cal ser doctor en dret internacional per veure que, segons aquest article, no es pot bombardejar un país amb l’objectiu de canviar el seu règim polític.

Segons les dades publicades per Le Monde Diplomatique el passat mes de febrer, els Estats Units ha estat involucrat en 392 intervencions militars a l’estranger des de la seva fundació l’any 1776. D’elles, 200 van tenir lloc a partir de 1945, 114 des del final de la Guerra Freda i 72 des de principis d’aquest segle. No és cap exageració afirmar que els Estats Units, sovint en companyia amb altres països de l’OTAN, ha estat el gran violador de la carta de les Nacions Unides, sobre la qual s’asseu l’anomenat «ordre basat en regles».

Tots els conflictes en els quals els Estats Units han participat han tingut un denominador comú. Els seus objectius sempre han estat relacionats amb la necessitat d’afermar la seva condició de potència hegemònica mundial o d’evitar el seu declivi, a partir del moment, fa més d’una dècada, en el que Xina va aparèixer com a potència alternativa.

Els darrers atacs dels Estats Units a Veneçuela i l’Iran s’inscriuen en aquesta lògica de fustigar el desenvolupament de la Xina, dificultant l’accés al petroli, després que aquesta respongués amb la restricció d’exportacions de terres rares, com a reacció a la imposició d’aranzels del 100% per part dels Estats Units. És així com es posa de manifest la creixent centralitat de la rivalitat entre Estats Units i Xina com a eix estructurador de la geopolítica mundial, una rivalitat que va més enllà de l’àmbit militar i diplomàtic; les seves conseqüències són sistèmiques, ja que es tracta d’una pugna per definir el funcionament d’un nou model de capitalisme global en un escenari de canvi climàtic i recursos escassos i amb un final incert i ple de perills per la humanitat.