L’administració no dona amor

Aquests dies he llegit la noticia que a una dona li van prendre la seva criatura de dies per una denúncia falsa feta per una suposada amiga. Els fets van passar fa més de sis anys i, malgrat que al cap de poc es va demostrar la falsedat de la denúncia, el procediment burrocràtic va continuar. I ara, la família que va acollir aquesta criatura està a punt d’aconseguir-ne l’adopció. Aquí de culpable només n’hi ha un, que és l’Administració; la resta, ai las!, amb la resta. La mare, d’origen francès que va venir de visita a la península, la va enganxar la pandèmia i va quedar-se confinada, parint fora de casa, sense xarxa familiar ni res. No em puc imaginar el que deuen haver estat aquests darrers sis anys de la seva vida, de jutjat en jutjat, sentència rere sentència. La família d’acollida va emparar una criatura de dies que ja porta un munt d’anys vivint amb ells. És lògic pensar que per a aquesta família la criatura és un més. I el menut? Amb qui ha fet els vincles? Què en sap de jutjats, sentències i procediments administratius? Mala peça al teler i no sé veure quina pot ser la millor manera de solucionar-ho, això ho decidirà el Constitucional. No voldria ser a la pell de cap dels protagonistes, víctimes col·laterals d’un sistema lent, però imparable; rigorós, però molt ineficient i, en aquest cas, injust.

Una vegada més ens trobem davant d’una situació on ningú assumirà responsabilitats. Com en el cas de la tutela de menors a Catalunya. Fa uns mesos va obrir les portades de diaris, però tot plegat en què ha quedat?: canvis de noms i poca cosa més. Perquè com em deia una amiga, l’administració no pot estimar, i aquests nois, noies i infants necessiten amor. Demanar que l’Administració en doni és demanar massa, però sí que hauria de garantir els drets dels més vulnerables, i els menors ho són tots, de vulnerables, vinguin d’on vinguin.

Molta feina, doncs, per a les nostres administracions, que tenen el mal costum d’actuar des del principi de la desconfiança, de pensar que tothom que s’hi adreça ho fa per enredar-los i així anem, demostrant una vegada i una altra que no és així. I el pitjor és que, qui vol fotre ho fa igualment. I mentre, la gran majoria a resignar-nos i a continuar esperant a tenir una administració més amable, propera i eficient de veritat.