Atreviments literaris

Ara que s’acosta Sant Jordi, la feina extraliterària dels escriptors s’accentua. Potser exagero quan dic que és «extraliterària», perquè, de fet, tot el que ve després d’escriure un llibre també forma part del microcosmos on es mou i viu l’escriptor. N’hi ha de tota mena, això és cert. N’hi ha que defugen el contacte directe amb el lector perquè ells mateixos no tenen cap interès a conèixer l’autor que els ha enlluernat i ensinistrat. Consideren que escriure un llibre és una activitat privada, delicada i constant que no té res a veure amb l’espectacle (per petit i modest que sigui) d’haver-lo de presentar i defensar en públic. No cal dir res més sobre un llibre on ja s’explica tot el que s’havia d’explicar. Són refractaris a l’exposició d’ells mateixos com a producte i pensen que qualsevol comentari sobre l’obra és sobrer i fins i tot perjudicial per a l’obra.

A l’altra banda, els escriptors que afronten amb un optimisme exacerbat la feina de fer-se propers. M’acabo de topar amb un exemple preciós, un dels casos més estrambòtics que he vist mai, el d’un novel·lista de fama que anuncia així la presentació de la traducció de la seva novel·la: «Portuguesos, ens veiem aquesta tarda a la llibreria tal». Home, fer una crida així, tan genèrica i amplificada, denota o bé aquell optimisme que dèiem o bé una valoració extrema de la pròpia persona, capaç d’engrescar tota una nació. Aquest escriptor sol protagonitzar actes multitudinaris, però pensar que els portuguesos, en massa, estaven esperant la seva visita potser és fer-ne, efectivament, un gra massa.

Hi ha escriptors que expliquen les seves misèries i després les converteixen en un espai on exposar-les i n’hi ha d’altres, com Marc Artigau, que diuen: «Odio la literatura de teràpia, no necessito saber que és veritat». És un dels grans debats que ara tenim sobre la taula. L’atreviment de fer els altres partícips de les pròpies dèries i dels neguits íntims s’enfronta a l’atreviment d’escriure sobre les flors quan ningú no et demanava un llibre sobre flors.