Catalunya Central, energia i guerra

Cronologia. Febrer deñ 2014, Rússia ocupa Crimea i la Unió Europea comença a tremolar. Febrer del 2015, sota el nom d’Energy Union Package es publica el ja famós «winter paper» que literalment deia: «Avui dia, la Unió Europea .../... té 28 marcs normatius nacionals. Això no pot continuar .../... ens hem d’apartar d’una economia basada en els combustibles fòssils...» Els ministres d’energia ja van començar a veure les orelles al llop. Dependre en més d’un 63% dels fòssils i l’urani (russos, àrabs o USA) és una manca greu de sobirania energètica. El problema s’agreuja quan l’urani està lligat al poder militar i els fòssils escalfen el planeta amb CO2. Desembre del 2019, es consolida el Green Deal Europeu (Pacte Verd) amb l’objectiu del 100% renovable. Siguem sincers, si bé és per salvar el Planeta, al rerefons hi ha lliurar-se de la dependència de Putin (i ara de Trump).

Els grans poders fòssils i militars del món porten anys amagant-nos aquestes coses. Fa gràcia sentir tertulians descobrir la sopa d’all dient de l’Iran, «està clar que això és una guerra per l’energia». És fàcil constatar que darrera les grans guerres dels últims 80 anys hi ha el petroli (i el gas, que van junts). Per altra banda, desenganyem-nos, la guerra és un doble negoci. Primer, per als fabricants d’armes i segon, per a la reconstrucció. Recordeu el somni de Trump per la reconstrucció de Gaza. Deixem la innocència per als infants. Sense energia i sense força militar, una Europa bondadosa i democràtica acabarà com hem acabat els independentistes catalans (ni un paper a terra) subjugats per la força bruta. Així com nosaltres ens adaptem aguantant la repressió com podem, Europa s’adapta avançant pas a pas en sobirania energètica. I mentre tant, fent la viu-viu i procurant que no ens caigui cap bomba al damunt.

Observant els preus de l’energia fòssil a Europa dels darrers 10 anys es veu que han pujat un 50%. El què costava 100, ara costa 150. Això llastra l’economia domèstica i la empresarial, cosa que no passa a USA ni a Xina. L’estratègia europea del Pacte Verd en surt reforçada. Energia neta més barata, però el canvi també ens porta a gastar-ne menys. Com? Amb bombes de calor per a la calefacció i en mobilitat elèctrica per desplaçar-nos. Mirin, a molt grans números (sense comptar l’autoconsum fotovoltaic ni la llenya o pellets, que no surten a les estadístiques), a Catalunya el 2025 es varen comercialitzar uns 144 TWh (terawattshora) d’energia. Dels 40 de gas fòssil per energia tèrmica, essencialment calefaccions, usant bombes de calor faríem el fet amb només 15 o 20. Dels 60 de combustibles fòssils per cotxes i motos, al passar-los a elèctrics baixaríem a 20 o 25. A part de decreixement energètic, preus més baixos i dependència externa menor.

Segons el PLATER, al Bages, Berguedà i Solsonès ens correspon aportar uns 4.000 MWpic de fotovoltaica a terra, el que vol dir unes 6.400 ha de captació. No arriba a un 2% del territori. Quan recordem que només al Bages fa 125 anys hi havia més de 20.000 hectàrees de vinya, veiem que és factible. Els nostres besavis varen fer milers de quilòmetres de paret seca, no per «amor al paisatge» (que el varen desforestar totalment) sinó per gana. Ara, si no volem perdre qualitat de vida hem d’ocupar 6.400 ha amb fotovoltaica i construir la central hidroelèctrica de La Baells per gestionar-los. Cal fer-ho, per nosaltres, pels nostres fills i pel país sencer.