Setmana molt Santa

Per fi acaba la Setmana Santa. Processons, encens, verges que ploren i gent que sense trepitjar una església en tot l’any, de sobte s’emociona veient passar un Crist pel seu carrer. Riem dels terraplanistes. Ens escandalitza que algú cregui que les vacunes porten xips, que ens governen reptilians o que Walt Disney continua congelat. Però ens sembla molt normal que milions de persones creguin en Déu i en relats que no resisteixen ni la pregunta més simple. Ningú avui creu en Zeus ni en Hera, però durant segles també van ser veritats absolutes. Històries que explicaven el món, calmaven la por i donaven sentit a l’inexplicable.

Se suposa que el món avança. Més ciència, més coneixement, més respostes. I, no obstant, fa la sensació que en el religiós vam viure una regressió estranya. Cada vegada més rostres coneguts parlen sense complexos de la seva fe. Artistes que abans representaven l’excés, la ruptura, el «sexe, drogues i rock and roll», ara se’ns tornen místics. Però no místics en actitud ioga i tantra, ¿no? ¡Místics catòlics! I allà és on alguna cosa grinyola. De vegades em fa pensar que hi ha alguna cosa més darrere d’aquesta nova onada de fe mediàtica. Que algú ha decidit que convé tornar a parlar de Déu. Que convé recuperar certs discursos. Que convé que alguns rostres coneguts ho normalitzin.

Rosalía, Tamara Falcó, l’altre dia Ylenia Padilla a la tele dient que Déu l’havia salvat, Nachter a les xarxes socials i fins i tot Justin Bieber parlant obertament de la seva fe. Cada dia són més. Em sembla molt curiós. I tota aquesta onada de fe coincideix amb la pujada de l’extrema dreta, que ja no és marginal. En l’última dècada ha crescut fins a nivells que fa uns anys semblaven impensables. ¿Casualitat? La història ja ens ha ensenyat que la propaganda sempre troba el seu canal. A l’Alemanya nazi, Joseph Goebbels es va encarregar que cada llar tingués una ràdio per poder escoltar bé la ideologia nazi. Avui no fa falta repartir aparells. Tenim famosos, influencers i algoritmes fent la feina. Déu hi faci més que nosaltres.