Opinió | Xut a pals
Esquerra i les esquerres
Deixo dit d’entrada que jo veuria molt bé coalicions entre ERC, els Comuns i la CUP a les eleccions municipals i a les catalanes. Així s’evitaria perdre milers de vots de les llistes que no passen el tall i hi hauria moltes més possibilitats de situar-se com a primera força en molts ajuntaments o com a grup decisiu al parlament. A més, s’aconseguirien equips més equilibrats, programes ben treballats i molta presència de persones independents. Per fer què? Ras i curt, polítiques redistributives, d’igualtat de drets i de construcció nacional.
I no obstant, a mesura que passen les setmanes i els mesos, cada cop és més evident que aquest horitzó electoral no es farà realitat. Per tres raons. En primer lloc perquè els partits, com totes les agrupacions humanes, tenen inèrcies i dinàmiques pròpies que dificulten apropaments a tercers. En segon lloc perquè hi ha diferències estratègiques importants, sobretot pel què fa a l’anomenada qüestió nacional i a la resolució del conflicte polític amb l’estat. Malgrat que en l’actual moment polític, de resistència i acumulació de forces, aquestes diferències podrien passar a un segon terme, el cert és que segueixen sent decisives per bona part de l’electorat.
Hi ha, però, un tercer motiu que no s’ha analitzat prou i que separa ERC de la CUP i de l’espai Comuns. Si bé tant el què es coneix com Esquerra Independentista, que té el seu origen modern al PSAN, com l’espai post-comunista, provinent genealògicament del PSUC, sempre s’han situat a l’esquerra del PSC i de la socialdemocràcia, no és aquest el cas d’Esquerra Republicana. Pel què fa als plantejaments socials i a la composició de classe de la seva base electoral, tant en temps de la República com durant el franquisme i en els primers anys de monarquia constitucional, ERC exercia i era percebuda com un partit d’espectre ideològic ampli i clarament menys d’esquerres que els diferents referents socialistes. Amb Barrera, Hortolà i Colom, el partit es situava més al centre que a l’esquerra del tauler polític.
És veritat que això canvia a partir dels 90s, amb l’arribada de quadres polítics provinents de l’independentisme marxista. I també ho és que el partit ha fet un evident i sòlid viratge a l’esquerra que el porta a ubicar-se a l’esquerra del PSC. A més, l’aposta independentista, pel què té de rupturista, l’empeny també en la mateixa direcció. Però una cosa són les posicions polítiques concretes i l’altre l’espai polític on vols que se’t visualitzi. I aquest, per a Junqueras, no és l’extrema esquerra sinó el progressisme pragmàtic i moderat de tradició socialdemòcrata. Dit d’una altra manera, ERC no vol col·locar-se a l’esquerra del PSC, vol ser el PSC, però sense dependre de Madrid. I això és el què sembla no haver entès en Gabriel.
- Quatre agents ferits i quatre detinguts després d'una persecució a Manresa
- Sor Lucía Caram: “Vaig preguntar si Lleó XIV podia beneir les nostres ambulàncies per a Ucraïna i em van respondre que sí en menys de 24 hores”
- El Carles de les llums tanca després de mig segle fent el barri de la carretera de Santpedor, de Manresa, més lluminós
- Carme Noguera, la dona més gran de l'Estat, a Manresa: 'El que més m'agradava era anar amb les meves companyes a fer una cerveseta i fumar-nos unes cigarretes
- Va trucar el Boadella a casa i va dir que tenia una obra que volia fer a Manresa perquè a Barcelona la prohibirien
- La valenciana a bord del vaixell de l’hantavirus trenca el seu silenci: 'Jo em trobo bé, ens estem cuidant els uns als altres
- Un arbre de grans dimensions cau sobre un cotxe al carrer Carrasco i Formiguera de Manresa
- Un surienc converteix un carrer del Poble Vell en un petit museu de relíquies a l’aire lliure
