Opinió | tribuna

Portaveu de Junts a Berga
Quin model comercial volem per a Berga?
Arribem gairebé als tres quarts del mandat i Berga necessita afrontar debats incòmodes si vol liderar amb claredat i exercir de capital com cal. El ple d’abril en va ser una bona mostra: després de gairebé tres anys de mandat, l’equip de govern encara no ha posat sobre la taula una estratègia comercial clara per a Berga.
Des de Junts vam portar una proposta de moratòria comercial per a determinades tipologies de negocis —com barberies, supermercats no especialitzats o locutoris— que fa temps que estan en augment i que avui són visibles a molts carrers, especialment a l’eix del carrer Major i el carrer del Roser. No es tracta de criminalitzar cap activitat, sinó de definir quin model de ciutat volem. És un debat present al carrer i als comerços, i clients i comerciants ens ho fan arribar sovint.
Altres sectors, com les farmàcies o els estancs, estan regulats per llei i ningú ho qüestiona. Per què, doncs, resulta tan incòmode parlar d’ordenar altres activitats comercials? Això només és possible si tenim un pla d’usos comercial que ordeni i protegeixi el comerç tradicional. Però qui havia de fer aquesta feina, no l’ha feta.
La manca de visió també es reflecteix en altres àmbits. No s’han definit nous aparcaments tot i ser una prioritat clara, especialment al carrer del Roser. Tampoc s’ha redefinit el model de fires i esdeveniments, tot i la inversió de recursos i la manca d’una aposta clara amb el teixit comercial.
Cal decidir quin model volem per a les campanyes de Nadal, del Bolet, del maig o de Santa Tecla. Continuar fent el de sempre ja no funciona, i la Fira de Maig n’és un exemple: va sense rumb ni objectius. Sort de les entitats berguedanes, que any rere any la sostenen.
Mentrestant, s’imposa un desequilibri comercial en contra del comerç tradicional: el que fa anys que aguanta i construeix ciutat. Una realitat coneguda.
La sorpresa del ple va ser majúscula: vam quedar sols. Cap vot a favor, ni del govern ni de l’oposició. Les excuses van ser diverses: manca de pla, problemes legals o necessitat d’una ordenança. Arguments buits.
La realitat és crua: el ple va optar per no posar límits i continuar acumulant negocis repetits. Però, de vegades, perdre una votació és guanyar un debat. I si la ciutadania ens fa confiança el 2027 i liderem el govern municipal, hi haurà moratòria comercial i, sobretot, debat valent i pla estratègic comercial, amb visió de futur.
- El poble abandonat que amaga una gran 'muralla xinesa' i és a poc més de dues hores de Manresa
- Mariajo Fuenteálamo, periodista de l’ABC: 'El que no m’esperava mai, com a periodista no esportiva que soc, és que parlés de mi
- Una nova jornada de vaga de docents talla al matí els principals eixos de la regió i la C-16 per dinar
- Amb D de Dona omple Torre Busquet de Manresa amb un reconeixement al lideratge femení
- Vint mil euros per solucionar la topada d’un arbre i un mur protegits patrimonialment a Manresa
- Un tall accidental deixa un rastre de sang del Pont Nou de Manresa al CAP Bages
- La Generalitat activa definitivament la construcció del nou parc de bombers de Manresa que tindrà un pressupost de prop de 10 milions d’euros
- Un pastís de 100.000 euros: l'última obra d'un pastisser d'Esparreguera que crea postres de luxe