Els turistes de l’art

En l’actualitat, amb un parell de Banksy, algun Warhol i un Basquiat es pot muntar un museu i aconseguir 750.000 visitants pagant entrada. És clau obrir-lo en una ciutat altament «turistificada» com Barcelona, on els visitants-clients són ciutadans a la recerca d’experiències per mostrar: un selfie al Spotify Camp Nou o davant d’un quadre d’autor ben identificable o de colors llampants.

La realitat de màrqueting del Moco, l’autoanomenat Museu d’Art Modern de Barcelona, és la de formar part d’una cadena de museus replicada a Londres o Amsterdam, de perfil «instagramable» i ben rendible per als propietaris. Aquest èxit comercial es contraposa amb dos museus units per un fil temàtic: el de Vic (MEV) i el de Solsona. Els uneix el fet de disposar de moltes obres romàniques i algunes de preromàniques. En clau territorial, des del 2024 s’hi ha afegit el Museu del Barroc de Catalunya a Manresa. Quedaria com un món a part el Museu de Montserrat. La basílica rep 2,5 milions de visitants anuals i uns 100.000 acaben passant per les galeries del museu, on hi ha un “Sant Jeroni” atribuït a Caravaggio. El seu valor podria estar entre els 50 i els 70 milions d’euros. Per a «rates» de museus com aquest cronista, les ofertes al costat de casa són una meravella i una delícia. Permeten visites tranquil·les i, en molts casos, en solitud.

Aquestes són les forquilles de visitants amb entrada i el valor de les obres més destacades. Pel de Vic hi passen 20.000 persones l’any (8 diàries). El “Davallament de l’Erill de la Vall” té un valor estimat entre 5 i 20 milions d’euros, segons a quin expert s’acudeixi. El de Solsona el van visitar 13.600 persones el 2024 (5 al dia). El fresc de l’”Orant de Pedret” tindria un preu entre 1 i 3 milions d’euros per la seva raresa històrica. El jove Museu del Barroc de Catalunya, ubicat a Manresa, té unes xifres de visitants idèntiques a les solsonines. Un quadre d’Antoni Viladomat, el pintor barroc més destacat, es pagaria com a màxim a 50.000 euros.

A Berga hi ha un museu d’etnologia i festa tradicional sense cap peça artística de valor contrastat. El més valuós allà són les col·leccions de la Patum, amb un valor immaterial altíssim però amb poc a monetitzar. El visiten 6.000 persones cada any (2,5 diàries). Són models diversos per a una mateixa activitat: penjar obres a les parets per ser admirades pels amants de l’art o pels qui volen mostrar-se fent coses diferents davant del seu cercle social quan tornen de viatge. Aquest model museístic per a turistes s’imposarà, sortiran imitacions per tot arreu a partir d’allò escrit per Shakespeare: «Molt soroll per no res». Mentrestant, els museus temàtics que tenim a tocar seguiran sent unes joies a l’abast. Sempre hi som pocs i, en ocasions, els mateixos. Sort per aquests, llàstima els que hi falten i la seva sostenibilitat econòmica.