Sant Jordi s’escriu en català

Si em punxen no em treuen lletres, la indigència cultural ja es mostra obertament. sense cap mena de rubor ni vergonya, per part d’aquells personatges poc il·lustres que odien la societat on viuen perquè han estat incapaços d’entendre-la i integrar-s’hi. A pocs dies de la Diada, un parell de personalitats poc distingides, per molta Creu de Sant Jordi que vulguin lluir, han esverat el galliner amb l’intent de convertir la festa més bonica de totes les que és fan i es desfan, en una astracanada.

Deixar anar que Sant Jordi hauria de passar a dir-se dia del llibre, sense més, menyspreant tot el que representa com a llegat històric i signe identitari de Catalunya, no és només el fruit d’una mancança intel·lectual que deriva en supremacisme, per molt que els il·lustres autors de tal bajanada es diguin Mendoza i Mariscal, si no el fruit d’una absoluta ignorància i la prova de que també existeix un falangisme espanyol, d’esquerres i cultural.

El lloat escriptor, que per a desmerèixer el protagonisme del nostre sant el va qualificar de maltractador d’animals, i el dissenyador postmodernet; ambdós fills d’un passat d’escola pija amb olor de naftalina on es barrejava el català i el castellà com a exercici progre, d’on va sortir una generació llicenciada en l’unionisme més caspós de l’esquerra vetusta, haurien de llegir més.

Sant Jordi, llegendes a banda, és el nostre patró des del 1456; i el dia del llibre, una invenció de la indústria editorial espanyola per fer caixa durant l’època del dictador Primo de Rivera, data de la primera meitat del segle XX.

Per sort darrerament ens han llençat tanta merda al damunt, que ja hem après a riure’ns del drac i de qui el vetlla; farts d’escoltar bestieses com que l’IEC estudiarà un nom comú per a la llengua a tots els territoris de parla catalana, possiblement motivats per la creació d’una nova taula d’aquestes que es dediquen a cobrar subvencions per a no fer res, perquè no cal, es diu català i punt; la tribu ha reaccionat a l’intent de potinejar el nostre Sant Jordi, activant les defenses i omplint de sucosos comentaris i sonores clatellades, les xarxes socials. Que ningú dubti que, al marge de la indigència cultural, continuarem celebrant Sant Jordi per defensar, una de tantes vegades més, que continuarem pensant, llegint, escrivint, estimant i reivindicant en català; dijous omplirem els carrers per continuar explicant al món qui som, amb una rosa a la mà i un llibre sota el braç; i personalment desitjant que el títol més venut sigui el del darrer, ben merescut i mai com fins ara rebut tant dignament, Premi Sant Jordi de novel·la: “prometeu de mil maneres”, de l’admirat Carles Rebassa. Amb tot l’amor pel significat i tota la mala llet pel reivindicat, bona diada!